Catalunya es mou per salvar els camins ramaders
A través de la Fundació del Món Rural, l'administració i diversos col·lectius s'han proposat la localització de totes aquestes vies d'origen ancestral
Se'ls vol potenciar també com a atractiu turístic
En qüestió d'unes poques dècades, Catalunya ha deixat perdre –fins gairebé esborrar-los del mapa– bona part dels seus camins ramaders, unes rutes obertes a base de segles i segles d'ús pel trasllat del bestiar d'una punta a l'altra del territori. El fet que els trasllats ara es facin preferentment en vehicles, així com la pressió urbanística sobre els llocs de pas són les principals causes de la progressiva desaparició d'aquests corredors, assenyalen els experts. Darrerament, però, una sèrie d'associacions i institucions s'estan mobilitzant per mantenir els que s'han salvat i mirar de recuperar-ne d'altres, pensant no tant en la seva funció original sinó en aprofitaments com ara el turisme de natura.
Un gran patrimoni
A Catalunya hi ha 146 municipis amb camins ramaders reconeguts oficialment. A les demarcacions de Tarragona i Lleida és on n'hi ha més, mentre que la que en té menys és precisament la de Girona, amb 18. Els camins ramaders són vies de titularitat pública per on transiten o han transitat tradicionalment els ramats de bestiar. Al marge d'aquesta funció, es considera que els camins ramaders tenen un paper fonamental en el medi natural perquè serveixen de connexió entre ecosistemes diverses i, per tant, fomenten la biodiversitat de les espècies.
Es calcula que, pel cap baix, Catalunya té 20.000 quilòmetres d'aquests camins, però tan sols una petita part estan classificats –i protegits– com a tals. La Generalitat s'ha proposat defensar aquest patrimoni etnogràfic i natural a través de la Fundació del Món Rural, una entitat que ha començat a aglutinar els col·lectius que estan relacionats amb el tema. “El nostre objectiu –explica el director general de Desenvolupament Rural, Jordi Sala– és anar recuperant trams a base de buscar la complicitat de les entitats locals.”
L'inventari
Una de les accions que es pretén fer a curt termini és elaborar un model –una metodologia– de recuperació i també dibuixar el mapa d'aquestes vies. El material cartogràfic de què es disposa és incomplet o dispers. Per això -assenyala Anna Vilaseca, tècnica de la fundació- en aquests moments el més urgent és localitzar els camins, una feina que ja s'està fent, d'una banda a base de buscar documentació escrita i d'altra, parlant amb la gent més veterana del territori. “Un cop tinguem el mapa, haurem de decidir quines accions concretes hi fem, establint prioritats”, conclou.
Tot plegat per mirar que els camins no només continuïn sent usats pels ramaders que mantenen la transhumància, sinó per aprofitar-los com a atractiu turístic. Salvant les distàncies, seria un procés similar al que s'ha realitzat les últimes dècades amb alguns antics traçats ferroviaris, que ara són vies verdes per passejar-hi a peu o en bicicleta. “Pensem –apunta Jordi Sala– que aquests camins solen transcórrer per indrets molt bonics des del punt de vista paisatgístic.”
LA XIFRA
Els ramats tenen prioritat de pas
De camins ramaders reconeguts per l'administració de manera oficial, a la demarcació de Girona n'hi ha en els següents municipis: Roses, Llançà, la Selva de Mar, el Port de la Selva, Portbou, Peralada, Colomers, Gualta, Jafre, Serra de Daró, Rupià, Foixà, Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls, Viladasens, les Preses, la Vall d'en Bas i Pardines. A aquesta llista de 18 municipis se n'hi podria afegir a curt termini 12, on actualment s'està tramitant la declaració: Lladó, Sant Llorenç de la Muga, Maçanet de Cabrenys, Pau, Colera, Avinyonet de Puigventós, Cabanelles, Albanyà, Vilanant, Cantallops, Sant Joan les Fonts i Biure. Un cop aprovada la seva classificació, el camí es declara bé de la Generalitat. Una llei estatal del 1995 els protegeix. La normativa els defineix com a béns de domini públic de les comunitats autònomes en els quals s'ha de garantir el trànsit ramader, tot i que es preveu que això sigui compatible amb altres funcions, però sempre donant prioritat al pas dels ramats. La finalitat de la llei és garantir la correcta conservació dels camins, així com d'altres elements ambientals o culturalment valuosos directament vinculats a ells, mitjançant l'adopció de les mesures de protecció i restauració.
