Els grans incendis seran cada vegada més intensos
La manca de gestió forestal, la desaparició d'espais agrícoles i l'extinció sistemàtica del foc acumulen una biomassa que n'augmenta els riscos
Les mesures preventives i la millora dels sistemes d'emergències són reptes pendents
Els bombers necessiten espais lliures on poder atacar les flames
El foc encara no s'ha integrat
en la planificació del territori
Els incendis de l'Alt Empordà d'aquest cap de setmana demostren que l'extinció no és suficient en la lluita contra el foc. Catalunya té un cos de bombers referent a escala mundial, però això no és suficient quan un incendi sobrepassa la capacitat d'extinció. Davant un foc com l'originat a la Jonquera, per més mitjans i recursos que s'hi destinin, serà incontrolable si no s'aconsegueix aturar-lo des de bon principi amb les primeres fases de l'extinció. Una vegada el motor de l'incendi s'ha desbocat, l'evolució ja no depèn només dels bombers, sinó de molts altres factors: clima, orografia, estat dels boscos... Per tant, la clau passa a ser la prevenció que s'hagi fet amb anterioritat.
Fonts del GRAF –el cos de bombers especialitzat en maniobres d'extinció i mesures de prevenció– recordaven la setmana passada que els grans incendis seran cada vegada més intensos, i també en zones més imprevistes. Un 95% dels focs que es produeixen a Catalunya es controlen ràpidament, però el 5% restant és el responsable de la crema del 90% de les hectàrees. Aquestes dades posen de manifest que s'ha arribat a una gran maduresa en l'extinció d'incendis, i que per tant allà on queda més camí per recórrer és en la prevenció. El que es vol aconseguir és que, gràcies a un seguit de mesures prèvies, es pugui atacar millor el foc i “reduir la incertesa”, en paraules del cap dels GRAF, Marc Castellnou. Del que es tracta és d'identificar espais –anomenats punts estratègics de gestió– que els bombers puguin utilitzar per combatre el foc, avançant-se al comportament que se suposa que tindrà en funció de les condicions meteorològiques del dia o l'estat de la vegetació.
O sigui, aprofitar l'experiència que s'ha acumulat per trobar i preparar espais que aportin una oportunitat en la lluita contra el foc. Des de fa anys que s'estan catalogant els incendis importants que s'han produït i s'està recollint informació de fonts del territori, per conèixer amb exactitud els patrons amb què evolucionarà el foc. És el concepte que s'anomena l'incendi de disseny, i que ha separat en catorze tipus d'incendi els que es produeixen a Catalunya. L'originat a la Jonquera és un dels típics de les comarques gironines: vent fort i sec, sobretot tramuntana, que aporta una gran velocitat al motor del foc i que són dels que poden superar més fàcilment la capacitat d'extinció dels bombers.
Manca de gestió forestal
En tot cas, la localització d'aquests punts estratègics té com a gran inconvenient l'estructura i la realitat forestal del país. Aquest és a hores d'ara el gran risc d'incendis. Molts espais estan formats per un continu forestal que ocupa grans extensions, sense zones entremig que permetin establir de manera natural aquests punts estratègics de gestió. A més, la manca de rendibilitat econòmica de la gestió forestal ha provocat un abandonament del bosc. Fa anys que entitats i organismes adverteixen que aquest fet suposa el principal risc d'incendis. La majoria de boscos catalans acumulen grans quantitats de biomassa que són combustible per a la propagació d'incendis. Moltes masses forestals són avui un polvorí a punt d'encendre's, que se salven molt sovint gràcies a la rapidesa en l'extinció. Les Gavarres, l'Albera, el massís de Cadiretes o l'Alta Garrotxa són alguns dels exemples que reiteradament il·lustren un problema latent, que es posa de manifest quan hi ha un gran incendi forestal com el que va començar diumenge a la Jonquera. Per això, ahir la gran preocupació era que les flames no arribessin a creuar el límit amb l'Alta Garrotxa.
Falta, des de ja fa molts anys, una política global i amb recursos respecte a la gestió forestal, atenent l'interès general. Avui cada propietari fa la guerra pel seu compte tant com pot, que majoritàriament és menys del que convindria. S'han deshabitat els espais naturals i s'han perdut activitats que directament generaven tallafocs. L'agricultura i la ramaderia, per exemple. Els camps de conreu i les zones de pastura evitaven tradicionalment la propagació del foc: d'una banda es tracta d'espais oberts que aturaven l'incendi, i de l'altra el bestiar consumia la biomassa que ara s'acumula. Aquest equilibri fa gairebé mig segle que es va començar a esquerdar, i la tendència s'ha accentuat en les últimes dècades. Jordi Monge, tècnic forestal que ha treballat amb ADF, Bombers de la Generalitat i Agents Rurals, reclama que “cal fomentar polítiques de productivitat al bosc, i també cal entesa política per afrontar les tasques de prevenció, perquè des del punt de vista tècnic ja existeixen”.
Una política que massa sovint ha anat lligada a una visió social que entén el bosc com el paradigma del medi ambient i l'ecologia. Una visió excessivament urbana del bosc, gairebé equivalent al jardí de la ciutat, on l'arbre esdevé un element intocable. Així, s'oblida que una correcta gestió forestal és vital per a la bona salut del bosc i dels elements que en formen part.
Integració del foc
Dins aquesta visió, el foc té un caràcter nociu, com si sempre fos devastador com ha estat ara a l'Alt Empordà. I s'oblida que és un dels quatre elements clàssics de l'antiguitat, juntament amb l'aigua, la terra i l'aire. Monge recorda que “el foc és una eina de gestió del territori, l'enemic no és el foc, sinó l'incendi descontrolat”. Castellnou va en la mateixa direcció: “El foc és natural, inherent als ecosistemes, i segons com hi interaccioni pot ser bo o dolent.” Fent un pas més en aquesta línia, el tècnic del GRAF Edgar Nebot recordava fa uns quants dies que “el gran repte ara és la gestió d'incendis”.
Així, es pretén un doble objectiu. Un dels reptes és evolucionar cap a una gestió del foc que no impliqui l'extinció sistemàtica, tal com passa actualment. En alguns casos, un foc de petites dimensions pot servir per netejar el sotabosc i així evitar l'acumulació de combustible que afavoreix un augment d'intensitat de futurs incendis. Així també es guanyarien zones on els bombers podrien treballar de manera segura i atacar focs de més importància i molt més devastadors. En aquest sentit, ja s'han fet cremes prescrites en diversos espais.
El segon objectiu és integrar el foc en la planificació territorial i forestal, preveient períodes de retorn d'incendis en dissenyar infraestructures, tal com ja es fa amb les riuades i inundacions. En aquest sentit, els bombers ja preparen una guia que s'ha de convertir en un codi tècnic forestal en què s'incloguin punts d'aigua, camins, espais oberts i tots els elements que ajudin a l'extinció.
Un altre dels punts a millorar és el funcionament intern dels sistemes d'emergències durant els grans incendis. Actualment bona part de les decisions les pren el comandament Delta 0, un dels màxims responsables de la gestió en els incendis. Aquesta estructura, molt jerarquitzada, evita decisions més col·legiades entre els diversos cossos.
Els cossos d'extinció i prevenció, en funció dels grans incendis
Els canvis socials de les últimes dècades que han portat a l'arraconament del sector primari han facilitat l'aparició de grans incendis, cada vegada més perillosos per l'augment de la superfície i la massa forestal i el creixement urbanístic disseminat. Anteriorment les masies disposaven d'un extens perímetre de protecció gràcies a les pastures i els camps de conreu, grans tallafocs en cas d'incendi. En canvi, les urbanitzacions que s'enfilen a les muntanyes tenen franges de seguretat moltes vegades insuficients. Tot plegat va portar a la creació del cos de Bombers de la Generalitat, que el 1980 va assumir les competències en extinció d'incendis que fins aleshores tenien ajuntaments i diputacions. La insuficiència de recursos contra els focs cada vegada més importants va portar aquest canvi. El 1983 va sortir la primera promoció de bombers, i el següent pas va ser l'adquisició de mitjans aeris, cada vegada més potents. El 1998, després dels focs de la Catalunya Central, es van crear els GRAF. I després dels incendis de Maçanet i Castell d'Aro del 2003 es van augmentar els esforços destinats a la prevenció.
