Medi ambient
JOSEP BLANCHÉ
SERGENT. CAP DEL PARC DE BOMBERS DE SANT FELIU DE BUIXALLEU I HOSTALRIC
“Per desgràcia, he viscut situacions pitjors”
“No vam poder actuar-hi de manera immediata per la seva propagació i pels mitjans que hi havia”
“Predir si podria tornar a passar és com les profecies de Nostradamus”
Juntament amb l'alcalde de Sant Feliu de Buixalleu, Josep Roquet, i el president de l'agrupació de defensa forestal (ADF) Guilleries-Montseny, Josep Riera, Josep Blanché ha participat en la majoria d'actes al municipi que han servit per commemorar, aquest any, el vintè aniversari de l'incendi. Blanché va participar en la xerrada del 20 de setembre a la sala polivalent i en la jornada de Sant Francesc, el 3 d'octubre, al centre cívic Cal Mestre. El cap del parc de Sant Feliu diu que l'incendi el va afectar perquè va cremar part de casa seva.
Què recorda d'aquell incendi que va sobrepassar els mitjans humans i tècnics dels Bombers?
Va sobrepassar els mitjans de tota mena. Aquell any, a més, hi havia hagut el foc del Bages, molt important i amb més hectàrees cremades que aquí, i havia pensat que si mai ens passava això a aquí, tindríem molts problemes. I malauradament, va passar. Per sort, no va haver-hi víctimes mortals i, per hectàrees, malgrat tot, no va ser el que hauria pogut ser, vist amb la perspectiva dels anys.
Hi havia hagut poques pluges [28 l/m² al juny], humitat baixa... Hi havia tots els elements en contra.
Era un any [el 1994] amb una sequera important, episodis [de vent] de ponent importants. I aquí, a la zona on som, el vent que ens fa mal és el de ponent. També se'n diu el vent de la fam, perquè és un vent que arriba molt sec i el que fa és que acaba d'eliminar la poca humitat que pugui tenir la planta. Si això ho afegim a un any en què no hi ha hagut pluges, la predisposició és fatal.
Com van anar les feines d'extinció? Hi havia manera de dirigir i coordinar l'operatiu?
Sí, sí, es podia dirigir l'operatiu, però el que passa és que la superfície era tan gran en tan poc temps... Això va passar en 24 hores. I què passava? Doncs, que les nostres ordres, dels Bombers i dels vehicles dels Bombers, eren anar a protegir habitatges i cases. En un primer moment, no es va actuar en contra del foc, perquè els mitjans que teníem i la propagació que hi havia no ens ho permetia. I, a més, el primer són les persones i després, els béns.
És la seva pitjor experiència com a bomber o ha passat per situacions més difícils?
Com a foc forestal, potser sí, pel context en què estàs, perquè és la zona que coneixes i que estimes. Evidentment, això t'afecta, però pensa que només fa 34 anys que sóc als Bombers. Dir que això va ser el més greu, no, però sí que és la que t'afecta més perquè és a casa teva, pel lloc on és. Per desgràcia, he viscut situacions pitjors.
Amb l'evolució dels mitjans d'extinció i els plans de protecció dels amos de les finques, si ara es donessin les mateixes circumstàncies del 1994, es podrien fer més bé les coses?
Predir això és com fer les profecies de Nostradamus. És utòpic predir. Això tornarà a passar o no tornarà a passar. Tan agosarat seria dir-ho en un sentit com en l'altre. Esperem que no ens tornem a trobar en aquelles circumstàncies [metereològiques adverses]. Si fem aquesta feina silvícola i es deixa algun mosaic [terreny sense vegetació per poder operar en cas de foc], llavors tots posant-hi els nostres granets de sorra, sí que podem arribar a fer-ne una de bona.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.