Trias vol recuperar el controvertit pla de les “portes” del parc
El projecte, aparcat per falta de suports polítics, s'inclourà en el programa de CiU
Pretén relligar Collserola amb Barcelona
Havia de ser un dels projectes estel·lars del seu mandat en matèria urbanística. La impossibilitat, però, del govern de CiU a Barcelona de trobar un aliat que li prestés el suport polític indispensable, va acabar condemnant al son del just el pla que es va batejar com Les portes de Collserola. De cara a les pròximes municipals, però, aquesta actuació tornarà a ser objecte de debat. O hauria. La federació nacionalista té la intenció d'incloure'l en el programa electoral, ja que considera que té un caràcter estratègic. I és que, quant a objectius, l'operació era de màxims. Amb un esquema similar al que es va produir al seu dia amb el front litoral, el propòsit era que Barcelona girés la vista cap a Collserola. Com? Doncs a través de la creació de setze corredors, o “portes”, ordenats en una franja de vint quilòmetres entre la ronda de Dalt i la carretera de les Aigües, per millorar la permeabilitat entre el parc natural i la ciutat. Per dissenyar cadascun d'aquests eixos, el consistori va convocar un concurs al qual es van presentar fins a 285 equips.
En públic i en privat, l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha afirmat reiteradament la seva convicció sobre la validesa d'un projecte que, a parer seu, va ser rebutjat per motius essencialment tàctics. I d'aquí la intenció de recuperar-lo. No ho creu així l'oposició, que el va censurar perquè el considerava una actuació no prioritària, i excessivament cara, en un context de crisi. Tant és així que, en les negociacions del 2012 per a l'aprovació del pla d'actuació municipal (PAM), una de les condicions que el PSC va imposar per rubricar l'acord va ser deixar fora Les portes de Collserola d'aquest full de ruta. I així va ser.
Ahir, i en un clima polític ja de tancament de mandat, el primer tinent d'alcalde, Joaquim Forn, es va referir a les “portes” com a exemple d'una actuació a la qual han hagut de renunciar a contracor per la falta de majoria. “És un gran projecte, i treballarem perquè es faci en un futur”, va reblar.
