La pedrera que es vol instal·lar a l'Argentera vol ser «modèlica» mediambientalment

El Departament de Medi Ambient de la Generalitat estudia el projecte d'instal·lació d'una pedrera al nucli de l'Argentera, que convertirà el Baix Camp en una de les comarques amb més concentració de pedreres. Si el govern hi dóna el vistiplau definitiu, la zona s'explotarà per tal d'extreure'n un tipus de granit que escasseja al país i que s'utilitza per recobrir l'última capa de carreteres i autovies. Per l'alcalde, Lluís Castellví, aquesta activitat seria «modèlica» a tot el sud d'Europa, ja que foradaria menys del que s'hi acostuma i, per tant, tindria menys impacte visual i paisatgístic.

Tanmateix, el grup ecologista Gepec s'hi ha mostrat contrari pel negatiu impacte paisatgístic que el projecte podria ocasionar en el territori. L'entitat denuncia la «imparable successió d'agressions ambientals al territori en àrees forestals d'elevat valor natural i paisatgístic». Pel Gepec, les pedreres conformen «un grotesc paisatge lunar». La pedrera estaria situada al polígon número 7 dins el terme de l'Argentera, un àmbit que és a tocar el monestir d'Escornalbou, al costat de l'estret dels Algars i sota el cim de coll Rodó. A més, hi neixen dos barrancs i en quedarien afectades zones com ara la serra de l'Argentera i la desenrocada del Bailon. Per tot això i perquè s'hi troben espècies d'ocells singulars i amenaçades, el Gepec rebutja el projecte.

L'Ajuntament, però, defensa la instal·lació de la pedrera no només pels beneficis econòmics que de ben segur aportarà a les finances municipals sinó també perquè segons l'alcalde, Lluís Castellví, les característiques de l'extracció farien que la pedrera fos «modèlica», no només al territori català sinó també a l'Estat espanyol i al sud d'Europa. Això s'aconseguiria foradant el terreny no més de 40 metres, contra els 60 metres de profunditat, com és habitual en aquests casos. Tot i que el projecte encara no és definitiu, la pedrera podria ocupar una superfície d'entre 25 o 30 hectàrees i s'elevaria uns 450 metres sobre el nivell del mar. A més, l'extracció es faria per etapes, que consistirien a rebaixar el terreny i fer la regeneració integral, amb la qual cosa visualment no afectaria tant, si més no segons l'alcalde, que diu que el terreny «és com el cràter d'un volcà».

El projecte està ara en mans del Departament de Medi Ambient, que ha de valorar si hi dóna el vistiplau definitiu perquè se signi la llicència d'activitats favorablement. Mentrestant, el govern municipal ha de negociar amb l'empresa –el nom de la qual no s'ha donat a conèixer, però que se sap que és de capital català– el benefici econòmic que en podria obtenir el municipi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El servei de l'R-13 i l'R-14 entre Lleida i Tarragona es recupera progressivament després de l'atropellament

VIMBODÍ

Acord d’augment salarial i vaga desconvocada de la recollida de brossa al Baix Ebre i Montsià

TORTOSA
societat

Controlat l’incendi que va obligar a tallar l’AP-7 i el TAV

agullana
societat

La cursa ‘Apaguem el càncer’ reuneix 1.200 participants

girona
MOBILITAT

Pla de busos de Renfe per suplir el tall de les obres a l’aeroport del Prat

barcelona
crisi migratòria

Tensió a la frontera de Ceuta per un intent d’entrada massiu de migrants

barcelona
trànsit

Primera prova de límit de velocitat a 100 km/h a l’autopista AP-7

barcelona
medi ambient

La temperatura del mar cau un grau però continua estan en dígits de rècord

barcelona
EMRPESA

150 empreses de Móra la Nova opten a les ajudes del fons nucelar

barcelona