Lleida reclama més aigua per a un Segre sota mínims
La Paeria negocia amb Endesa un augment del cabal al pas per la ciutat, però els ecologistes avisen que no n'hi haurà prou
-
El riu Segre al seu per Lleida. A baix, una embarcació de neteja i un home pescant a la riba. EL PUNT / ELENA VALLÉS / ACN. -
El riu Segre al seu per Lleida. A baix, una embarcació de neteja i un home pescant a la riba. EL PUNT / ELENA VALLÉS / ACN. -
El riu Segre al seu per Lleida. A baix, una embarcació de neteja i un home pescant a la riba. EL PUNT / ELENA VALLÉS / ACN.
Amb el cabal insuficient, amb clavegueres que hi aboquen directament –tot i que la llei no ho permet–, amb trams d'aigua estancada, amb la canalització encara per urbanitzar en una de les ribes i amb una escassa fondària, que afavoreix a l'estiu la presència de plagues d'insectes, el riu Segre presenta al pas per la ciutat de Lleida un estat poc edificant. I això que és un dels elements més definitoris de la ciutat i amb un potencial estratègic encara per explotar.
L'esquerra i la dreta de la ciutat coincideixen a denunciar aquesta situació. El grup de CiU, a l'oposició, creu que l'estat del riu és molt deficient i que això impedeix que el Segre s'integri en la ciutat com una font d'atractiu turístic i de lleure per als ciutadans. Al mateix temps, el col·lectiu Lleida Ambiental (que agrupa l'entitat ecologista Ipcena, l'Ateneu Popular de Ponent i el Centre Excursionista de Lleida) va advertir divendres que la situació del riu és greu i que necessita, com a mínim, 10 vegades el cabal actual.
Els ecologistes citen estudis de l'ens estatal Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que xifren el cabal mínim necessari en prop de 23 metres cúbics per segon (15 quan hi ha sequera), i reclamen a les administracions que s'estableixi aquest nivell mínim per al Segre. Actualment, el riu té al pas per Lleida un cabal d'entre 1,5 i 1,8 metres cúbics.
L'Ajuntament negocia amb Endesa
L'Ajuntament de Lleida està d'acord que el cabal actual és insuficient. L'alcalde, Àngel Ros, va viatjar a Madrid a principis de setembre per entrevistar-se amb el secretari d'Aigua i Medi Rural del Ministeri de Medi Ambient, Josep Puxeu. Aquest ministeri és el responsable del cabal del Segre, ja que el riu es troba dins la conca de l'Ebre, que gestiona l'ens estatal Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. Ros va proposar a Puxeu obrir negociacions amb Endesa, titular de la central hidroelèctrica de Seròs, la qual té la clau de pas de l'aigua que entra al tram urbà del riu. Però la quantitat que es demana a Endesa està molt per sota de la reclamada pels ecologistes. La Paeria, amb el suport de la CHE, aspira a aconseguir-ne 5 metres cúbics per segon, la qual cosa triplicaria el cabal mínim actual, tot i que queda ben lluny dels 23 metres cúbics que reclamen els ecologistes.
Piragües i embarcació de lleure
Els col·lectius ecologistes creuen que, si no s'hi arriba al cabal necessari, el Segre no podrà tenir el rendiment ecològic mínim i, alhora, aquesta circumstància no permetrà els usos lúdics urbans que podria tenir, com ara que hi hagi embarcacions de lleure. En això coincideixen també amb el grup de CiU. Aquest grup es va presentar a les eleccions amb un ambiciós pla de recuperació del riu que preveia la canalització de les dues clavegueres que encara s'hi aboquen, la construcció d'un nou assut que n'augmentés el cabal i l'eixamplament de la làmina d'aigua, així com incorporar-hi un embarcador per a piragües i petites embarcacions recreatives, restaurants amb forma de vaixell dins del riu, entre d'altres actuacions. Divendres, el líder de CiU a la Paeria , Isidre Gavín, insistia en la vigència del pla, malgrat que va reconèixer que les prioritats pressupostàries han de ser ara, en plena crisi econòmica, unes altres. «Però no pot ser que tinguem el riu en l'estat actual, sense cap mena de planificació ni opció estratègica de futur», va retreure Gavín al govern municipal.
La integració del riu en l'urbanisme de Lleida
El cabal escàs –llevat d'algun episodi de crescuda a la primavera–, no impedeix que s'hi hagi fet alguna millora per integrar el riu en la vida urbana. La canalització, els anys vuitanta (arran de les inundacions del 1982), s'ha enjardinat durant la dècada del 2000 en una de les ribes, la qual cosa permet passejar-hi i fer-hi esport. La instal·lació del campus de la Universitat de Lleida a l'altre costat del pont ha estat un autèntic revulsiu, que ha anat acompanyat els últims anys d'habitatges i oficines que desplacen el centre geogràfic de la ciutat cap al riu. Alhora, s'han aixecat noves passarel·les per vianants que connecten els nous barris amb el centre històric i s'han obert els Camps Elisis cap al riu.
