«El riu pren i dóna, cal aprendre-ho»
La zona més afectada a l'Espluga va ser la del naixement del Francolí, que es va inundar fins a una altura de 2 metres a la font Major. El problema és que la llera del riu Sec, afluent seu, s'havia replantat i la riuada que baixava de la serra de Prades va arrossegar els pins joves i ho va embussar tot, formant petites preses i enduent-se els horts de la vora i fins i tot algun tractor. L'Ajuntament fins i tot va haver de comprar l'edifici de l'antiga fàbrica de budells, que es va mig ensorrar. Amb tot, el llavors alcalde, Antoni Sánchez, considera: «Vam tenir sort perquè el tornado que hi havia hagut el 31 d'agost va trencar molts arbres i vam tenir l'encert de desbrossar el riu sense saber el que vindria després.» «Quan passa molt de temps no ens en recordem i els horts van avançant i guanyant terreny, fins que un dia el riu reclama el seu pas natural; hi ha una dita que diu que ‘el riu pren i dóna', i hem d'aprendre la lliçó, ens hem tornat tots, fins i tot als pobles, urbanites i ens oblidem que la natura no hi ha qui l'aturi.» A l'Espluga la desgràcia va ser relativa, ja que va donar la possibilitat de recuperar la capçalera del riu i convertir-la en l'actual parc fluvial, que «dóna amplitud al riu i dignifica l'entorn de la cova, convertint una part lletja i desastrosa en una zona d'oci i un dels llocs més visitats pels veïns».