L'Estat diu que la platja feta a Malgrat “en cap cas era fixa”
El ministeri valora positivament l'actuació per ampliar el litoral que va costar 1,1 milions i que ha durat quatre mesos
Manté que els espigons no estaven dissenyats per suportar temporals i que ara estan submergits
L'actuació feta el mes de maig passat per regenerar la platja de Malgrat a tocar del delta de la Tordera, es va fer “per generar una superfície de platja per a l'esbarjo (durant l'estiu) i per tenir una amplada suficient per protegir la platja durant l'impacte dels temporals”. En un comunicat datat del 4 de novembre, però que l'Ajuntament de Malgrat de Mar va rebre dies després, el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient argumenta que l'actuació feta en el litoral maresmenc amb un cost d'1,1 milions d'euros, l'abocament de 114.000 m³ cúbics de sorra i una durada de només quatre mesos “ha complert en part amb els objectius inicials”. En l'escrit es considera que l'abocament d'arena provinent d'un banc marí davant la costa d'Arenys de Mar ha servit per garantir una platja ampla en els mesos en què és més utilitzada, sobretot tenint en compte que es tracta d'una zona que havia patit en els últims anys un important retrocés. “Durant l'estiu es va disposar d'una amplada de platja que no s'havia vist en els últims anys, i la platja va complir correctament la funció per la qual va ser creada”, recull la nota.
Comportament natural
En aquest sentit, des del ministeri es continua l'argument constatant que amb l'arribada dels temporals d'octubre i novembre “la platja va experimentar com qualsevol platja natural l'erosió de la platja emergida i el dipòsit a la platja submergida, acompanyat d'un transvasament de sorra al llarg de la platja com a conseqüència de l'orientació de la costa”.
Des del ministeri s'insisteix que “en cap cas es tractava d'una estructura fixa que resistís l'acció del temporal, sinó d'una platja que proveïa d'una protecció addicional a la zona”, és a dir, als càmpings i als altres edificis. Per tant, i sempre segons el raonament de l'Estat, l'actuació volia recuperar part de la dinàmica natural que s'havia perdut per la desaparició de la platja i l'ocupació del front marítim per les esculleres de protecció.
Pel que fa, en concret, a la sorra abocada el mes de maig, des del ministeri expliquen que els temporals l'han traslladat tant al fons marí com a les platges de més cap al sud perquè “s'ha redistribuït i contribueix al balanç sedimentari global de la costa del Maresme Nord”.
La raó dels espigons
En el comunicat es parla també de la funció dels sis espigons de geotèxtil que es van instal·lar en un tram de 800 metres de platja i que, a dia d'avui, no es poden veure, però que segons el ministeri es troben submergits. “En perdre la base de sorra sobre la qual es va instal·lar s'han assentat sobre el fons marí”, especifiquen fonts del ministeri. Les estructures van complir amb la missió d'aturar l'erosió de la platja regenerada quan les onades hi picaven de forma longitudinal. “Amb els temporals, la dinàmica és majoritàriament perpendicular a la platja i els espigons no estan dissenyats per actuar en aquestes condicions.”
Des del consistori malgratenc, el regidor responsable de Medi Ambient, Òliver Sánchez-Camacho (PSC) explica que el govern està pendent de rebre una explicació més exhaustiva dels tècnics de l'Estat sobre la situació creada després del temporal. “Ens van avisar que farien un seguiment posterior i amb un cert marge per veure com evolucionava la platja i que s'estudiarien amb profunditat les accions que cal fer a partir d'ara”, apunta. El regidor reconeix que es tracta d'un tema complex però confia en una solució que garanteixi la platja per a l'estiu vinent.