Amposta, capital antitransvasament
Més de 60 autobusos de tot el país es desplacen a l'Ebre per assistir a una manifestació contra el pla hidrològic que té el suport de 70 entitats
La catedràtica Amparo Moreno llegirà el manifest al pont suspès
Amposta es convertirà avui en la capital antitransvasament del país. Centenars de persones d'arreu de Catalunya es dirigiran a la capital del Montsià per participar en la manifestació contra el pla hidrològic de l'Ebre, aprovat pel govern del PP en funcions. I la d'aquest migdia podria arribar a ser la mobilització més gran convocada per la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) i duta a terme a les Terres de l'Ebre en defensa del riu i el territori. “Serà la manifestació més gran perquè, a més de la gent de l'Ebre, hi participarà la resta de Catalunya, que s'ha adonat que el problema del riu Ebre no és local, sinó que és un problema de país”, ha manifestat la portaveu de la PDE, Susanna Abella.
Així, més d'una seixantena d'autobusos (prop de 50 coordinats per l'Assemblea Nacional Catalana) arribaran a Amposta, a més de la gent que s'hi desplaçarà amb vehicle particular per afegir-se a la marea blava. La protesta iniciarà el recorregut a les dotze del migdia al parc dels Xiribecs (al costat del pavelló firal), però la PDE recomana als participants que mitja hora abans estiguin al punt de sortida per evitar col·lapses. Després d'un recorregut de 1.700 metres pel carrer Sebastià Joan Arbó i les avingudes de la Ràpita i Alcalde Palau, la manifestació acabarà al pont suspès d'Amposta, que estarà tallat al trànsit i on s'ha instal·lat un escenari per fer els parlaments i les actuacions musicals. Quant al manifest, el llegirà la catedràtica de comunicació Amparo Moreno i es preveu que actuïn el cantautor Joan Rovira, que interpretarà la cançó Lo meu riu; Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, i Riu en So.
Tant l'ANC com Òmnium Cultural han fet una crida a la mobilització i
els presidents de les dues entitats hi participaran. “L'ANC considera que només amb les eines d'un estat independent podrem gestionar els nostres recursos naturals, podrem contribuir a l'equilibri territorial de les nostres comarques i podrem treballar per una economia sostenible”, exposa l'entitat en un comunicat de premsa. A més d'aquestes dues entitats, la PDE ha rebut l'adhesió d'una setante-na d'organitzacions més com ara la de la Coordinadora d'Afectats per Grans Embassaments i Transvasaments (Coagret), que una vegada més participarà en la lluita social en defensa del Delta.
També els partits polítics s'han bolcat en la lluita antitransvasament, i hi haurà representants de tots, a excepció del PP i Ciutadans. I el 7-F serà la primera vegada que membres de l'executiu català s'afegeixen a la manifestació. “No estem sols en la defensa de l'Ebre, estem tots junts, govern i oposició”, ha dit Abella. Així, han confirmat assistència el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras; el conseller de Justícia, Carles Mundó, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, que, juntament amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els eurodiputats Ernest Urtasun, Josep-Maria Terricabras i Francesc Gambús, portaran una pancarta amb el lema Per Catalunya, salvem lo Delta. Darrere d'aquesta pancarta, n'hi haurà una altra en què es llegirà Ara i sempre, lo riu és vida, amb els alcaldes assistents. Des de Junts pel Sí, hi assistirà el president del grup parlamentari, Jordi Turull, i el cap de llista a la demarcació, Germà Bel. També el PSC hi enviarà una delegació, que encapçalarà la secretària d'organització, Assumpta Escarp. Des d'En Comú Podem, ha confirmat assistència el seu portaveu, Xavier Domènech, i de la CUP, els diputats Sergi Saladié i Gabriela Serra.
La marea blava, però, l'encapçalaran un grup de tractors, el nus antitransvasament i una primera pancarta amb els portaveus de la PDE, amb el lema L'Ebre sense cabals és la mort del Delta, seguida d'una altra amb el missatge Salvem el riu i el Delta. En aquest darrer cas, la pancarta serà en anglès, perquè la manifestació d'avui es convoca amb la mirada posada a Europa i dirigida especialment a la delegació d'eurodiputats de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, que demà visitarà el Delta per avalar in situ l'impacte que tindrà el pla hidrològic de l'Ebre sobre l'espai natural. De fet, l'objectiu de la PDE és que Europa capti que, a més de
la problemàtica mediambiental, el pla hidrològic tindrà un greu impacte social. “Demanem la intervenció d'Europa perquè forci la derogació del pla”, ha assenyalat el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs.
Material esgotat
La PDE fa una crida als assistents a la manifestació d'avui perquè es vesteixin de color blau, el color identificat amb la defensa del riu Ebre. Amb tot, en els darrers dies s'ha exhaurit el material de la PDE i no han pogut atendre moltes demandes de la camiseta blava amb el nus. També ha estat complicat distribuir el material fora de les Terres de l'Ebre, atesa l'allau de peticions rebudes. Pel que fa a la parada de la PDE al mercat municipal de Tortosa, ha estat tota la setmana oberta.
Menys aigua al Delta i de menys qualitat
El règim de cabals ambientals del pla hidrològic de l'Ebre és de 3.009 hectòmetres cúbics anuals a l'estació d'aforament de Tortosa, on sis mesos a l'any es preveu un cabal
de 80 metres cúbics per segon, mentre que a la
desembocadura s'estima que hi arribarà un cabal de 3.370 hectòmetres cúbics anuals, perquè hi afegeixen les aportacions dels canals de regadiu i les agües subterrànies.
A la reducció de l'aportació hídrica, s'hi ha d'afegir que la posada en marxa de 465.000 hectàrees de regadiu implica una amenaça per a la qualitat de l'aigua. En aquest sentit, un informe de la direcció general de Medi Natural del Departament d'Agricultura (elaborat el 2015) sosté que l'augment de l'aportació de fertilitzants i plaguicides empitjorarà la qualitat de l'aigua. L'estudi també indica que no s'ha avaluat com pot afectar aquest empitjorament de la qualitat de l'aigua els hàbitats aquàtics declarats d'interès comunitari com ara les llacunes costaneres i les badies. L'informe també assenyala que el cabal ambiental fixat pel pla hidrològic representa una tercera part de l'aigua que durant els darrers 25 anys ha arribat a la desembocadura. I, en aquest cas, menys aportació d'aigua dolça implicarà una penetració més gran i més prolongada en el temps de la falca salina. Un fet que suposarà un canvi en les condicions fisicoquímiques de l'aigua i del sòl i, per tant, un canvi en les comunitats vegetals. És per evitar aquest impacte que el pla hidrològic planteja la instal·lació d'unes comportes al riu, però sense avaluar-ne la viabilitat econòmica ni l'ambiental, que dificultarà la penetració d'espècies riu amunt.