La sirena de la fàbrica del Pla crida a festa
Aquest cap de setmana es commemora el centenari de la fàbrica tèxtil que va canviar la vida del poble
La xemeneia traurà fum i la sirena que marcava els torns dels treballadors tornarà a sonar. Uns senyals quotidians temps enrere, però que aquest cap de setmana tothom percebrà com a extraordinaris, i és que formen part de la commemoració del centenari de la fàbrica tèxtil Martí, Llopart i Trenchs que es va instal·lar al Pla el 1917. Es conta que per inaugurar la nova fàbrica es va organitzar una gran festa amb tres envelats per als balls amb orquestra. I aquell esperit festiu i de celebració es tornarà a deixar sentir a partir d'avui a la nit amb el correfoc dels Diables del Pla. Serà el tret de sortida d'un programa que s'allarga fins diumenge i que ha tingut una gran acollida. Per exemple, les visites teatralitzades de demà i diumenge han penjat el cartell de complet. Es tracta de la proposta L'ensumania treu fum. Un viatge al 1917 que transportarà els assistents fins al mateix dia de la inauguració de la fàbrica. Hi participen una vintena d'actors i els capgrossos del Pla. A qui s'ha quedat sense plaça, se li ofereix com a alternativa la filmació d'aquestes visites, que es projectarà a la Sala Parroquial demà i diumenge a la tarda. També dissabte serà l'acte commemoratiu i la inauguració de l'exposició d'objectes i fotografies del centenari i el sopar amb acte de reconeixement a totes les persones que van treballar a la fàbrica. La vetllada continuarà amb ball amb la cobla orquestra Montgrins. Diumenge al matí es proposa una excursió seguint el recorregut de la Mina d'Aigua des d'on s'abastia la fàbrica. Al migdia serà l'actuació castellera de les dues colles vallenques. Finalment, la commemoració es clourà amb l'espectacle multidisciplinari Fàbriques de sons. Cors a l'època industrial, de la Coral Cantiga i el Cor Ciutat de Mataró.
Ara, patrimoni del Pla
Gairebé totes les famílies del Pla han tingut un lligam amb la fàbrica, que entre els anys 1917 i 1998 va acollir l'activitat de quatre empreses. La seva instal·lació va facilitar la incorporació de les dones del poble al món laboral i el pas d'una economia rural a formar part del teixit industrial del país. Actualment, l'espai és municipal i és la seu del Centre d'Interpretació del Tèxtil i el Museu Agrícola. L'antiga bassa forma part d'un gran jardí obert al públic.
