JEAN JACQUES PÉRENNÈS
FRARE DOMINIC. PREMI VI MEMORIAL CASSIÀ JUST
“Els musulmans també tenen por de nosaltres”
“És dramàtic que, amb les possibilitats que tenim avui de conèixer els altres, la nostra actitud principal sigui la por i el rebuig”
“Vam tenir el somni d'una Europa oberta i ara veiem que la nostra Europa no té visió conjunta ni valors”
“Els EUA tenen les millors universitats del món, però el poble americà no entén res més enllà del «midwest»”
Sempre a l'Orient Mitjà
“Quan tenia 20 anys, el meu somni era anar als països del Tercer Món a ajudar i col·laborar”, diu fra Pérennès, i lamenta que avui en aquests països no importin les persones, sinó el tràfic d'armes i diners. Aquest frare dominic francès, que va començar destinat a Algèria, ha estat secretari general i director de l'Institut Dominic d'Estudis Orientals (amb seu al Caire), prior del convent dominic de la capital d'Egipte i vicari provincial dels dominics per al món àrab.
Europa ha fet una cosa molt bona: els Erasmus, perquè els estudiants viatgin i coneguin l'altre
Jean Jacques Pérennès ha viscut gairebé tota la vida al nord d'Àfrica i al Pròxim Orient. Avui viu a Israel, on dirigeix l'Escola Bíblica i Arqueològica Francesa de Jerusalem. Ha treballat l'entesa interreligiosa i ha apostat per l'educació com a eina per disminuir les tensions religioses al món i per posar fi a la por dels que són diferents, immigrants i refugiats. Ha rebut el VI Memorial Cassià Just, que atorga la Generalitat.
Vivim temps difícils.
Molt difícils. De globalització i de rapidesa, però al mateix temps les societats es tanquen, i fan més fronteres i més murs que en el passat. Vam tenir el somni d'una Europa oberta i ara veiem que la nostra Europa no té una visió conjunta ni uns valors conjunts sobre molts problemes importants. El món es globalitza, però tant en el cas dels països com de les persones hi ha la temptació de tancar-se. El que està passant és dramàtic. Tinc 68 anys i quan en tenia 20 teníem el somni del desenvolupament i la cooperació al Tercer Món, però mira...
Vostè és expert en educació.
I en educació és on Europa ha fet una de les millors coses: els Erasmus, que han permès als joves viatjar, conèixer països i altres vides. Però fa falta més.
A Catalunya tenim tretze religions.
A tots els països hi ha aquest mestissatge de les cultures. Però és dramàtic que, amb les possibilitats que tenim de conèixer els altres, l'actitud principal sigui la por i el rebuig.
Si no coneixes l'altre tens por.
Occident té por dels musulmans, però els musulmans també tenen por de nosaltres, perquè tenen ferides i memòria del passat: les croades, la colonització... Ara a nosaltres ens fa por el fonamentalisme islàmic, però ja fa 30 anys que Norman Daniel va escriure Islam and the west, amb la mateixa percepció dels musulmans que es té ara. No hem avançat. He viatjat molt als EUA, un país amb una capacitat tremenda en tots els àmbits, amb les millors universitats del món. Però el poble americà no entén res..., res que vagi més enllà del midwest!
I han escollit Donald Trump...
Fa por que ara Europa es tanqui en si mateixa i passi el mateix.
A Jerusalem el conflicte entre jueus i musulmans no té fi.
Allà el conflicte no és religiós, és polític. Des de la Declaració Balfour del 1917, la colonització de Palestina i les guerres del 1948 i del 1967, tot està molt complicat. La solució és difícil, perquè, si no hi ha justícia, no hi ha pau. Es van fer passos interessants als anys noranta; hi va haver els acords d'Oslo, però res. A Israel hi ha el govern que hi ha, i a Palestina no hi ha una visió unitària i se'ls engoleix la corrupció.
Va viure la revolució de Tahrir.
Vaig estar molts dies a la plaça. El que vaig veure allà és que el poble anava a l'una. Era un poble lluitant pel seu futur.
A Síria va passar el mateix...
No, és molt diferent. Egipte és un poble des de fa 4.000 anys. Síria és un país creat per nosaltres després de la caiguda de l'imperi otomà... Síria, el Líban i l'Iraq són països artificials on conviuen persones que no volen viure juntes. Una solució podria ser fer una federació! És tan difícil...
Cal més educació?
L'educació de les dones, la lluita pel clima... Són desafiaments que ens afecten a tots, i a més els cristians, els musulmans, els agnòstics, etc. hi podem treballar junts. I ho hem de fer.
En els últims anys, el món musulmà s'ha radicalitzat més?
No es pot generalitzar. Els grups fonamentalistes són petits; el cas és que hi ha una crisi política molt forta en uns països que han viscut des dels anys cinquanta del segle XX en dictadures.
La ingerència d'Occident...
L'islam polític neix el 1979, quan Rússia envaeix l'Afganistan. La conseqüència és Al-Qaida. El 1979 és l'any de la Revolució de Khomeini, a l'Iran. I Occident comença a tenir por d'un país que abans era amic. Occident ha comès errors enormes; envair l'Iraq, per exemple. Va ser un error no deixar que els iraquians trobessin les seves solucions.
Vostè és un granet de sorra...
Hi ha molts homes i dones. Les dones són molt importants, treballant en comú pel diàleg i per l'educació al Pròxim Orient. La gent vol una societat oberta, de llibertat i d'alegria! Algú es pot imaginar que en uns països amb passió per la música ancestral ara els radicals prohibeixin la música? És impossible, és la negació de la seva història! Per a tota aquesta gent dels països àrabs i l'Iran, que no és àrab, que ha tingut un passat cultural i científic brillant, la situació que viu ara és dramàtica.
Sense democràcia...
El renaixement de l'islam va quedar tallat per qüestions polítiques. Al segle XIX, alguns intel·lectuals van intentar mirar l'Alcorà de manera hermenèutica... En van sorgir idees molt interessants, que haurien pogut portar grans canvis. Però tot va ser impossible d'aplicar en un context sense democràcia.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.