La recerca passa pantalla

Després de més d'un any de preparació, ha arribat l'hora de la concreció per al BIST. El Barcelona Institute of Science and Technology, que aplega els sis centres de recerca més potents del país, va fer ahir la seva conferència científica fundacional, en què va dibuixar les principals línies d'investigació a seguir i va fer un salt endavant: va deixar enrere la concepció teòrica i va concretar els primers projectes que finançarà. Ara, però, els seus responsables volen anar més enllà i que el teixit investigador del país posi una marxa més per convertir-se en un referent mundial. Amb tot el que això implica.

“El BIST és una oportunitat enorme per passar a la segona fase. Primer es van crear els centres que han permès situar Barcelona en l'àmbit mundial en el camp de la recerca. Ara arriba el segon estadi: aconseguir que aquesta massa crítica s'ajunti i passar del reconeixement internacional a ser un focus d'atracció d'empreses i de desenvolupament tecnològic. L'objectiu és ser el Boston d'Europa”, afirmava Luis Serrano, director del Centre de Regulació Genòmica. El responsable d'un dels sis centres integrants del BIST reclamava al govern que continués invertint, apostant pel talent i eliminant burocràcia i afegint autonomia als centres.

Amb això, però, no n'hi haurà prou. Com a mínim així ho defensa el director de l'Institut de Recerca Biomèdica, Joan Guinovart: “Si Catalunya vol tenir una institució de recerca que estigui entre les millors del món, ha de ser conscient que val molts diners, i que no els pot pagar només el govern. Totes les grans institucions mundials estan mantingudes per accions filantròpiques, i això és el que hem d'introduir a Catalunya. De la mateixa manera que no es pot tenir un equip de futbol que guanyi la Champions amb pocs socis i pocs ingressos, no es pot guanyar la Champions de la recerca sense la implicació ciutadana.”

De moment, els fonaments s'estan posant en forma d'un centre que crea sinergies entre el bo i millor de la recerca local per arriscar-se i anar més enllà. Miquel Àngel Pericàs, que compagina la direcció de l'Institut Català d'Investigació Química amb la del BIST, va definir ahir, en la conferència inaugural, les línies bàsiques de la recerca de la nova entitat: “Són quatre grans àrees: la biologia química, la microscòpia avançada, el grafè i el big data.” “Hem deixat de ser una promesa ambiciosa per convertir-nos en una realitat tangible que impulsa la recerca i la formació científica d'excel·lència”, hi va afegir instants abans que el darrer premi Nobel de química, Jean-Pierre Sauvage, pugés a l'escenari del CCCB per fer una conferència sobre la recerca en “màquines moleculars”.

Pericàs defensa la recerca interdisciplinària com l'“única manera d'afrontar els principals reptes que planteja el segle XXI” i un exemple clar són els cinc primers projectes que finançarà el BIST. Exploraran l'aplicació d'un nou material –la perovskita– en la realització de tomografies d'alta precisió que permetrien detectar tumors mil·limètrics, el primer estudi de superresolució de com s'organitzen alguns gens de gran interès durant el procés de diferenciació cel·lular i la investigació de materials sintètics capaços de transportar aminoàcids i petites molècules a través de les barreres dels lípids per a l'alliberament controlat de medicaments a nivell cel·lular en són alguns exemples.