Aigua per a tot l'any
Els tres embassaments que subministren les comarques gironines garanteixen aigua per la resta de l'any
Acumulen una mitjana del 81% del volum total
Tot i que els pantans gironins van començar l'any amb un 25% menys d'aigua que un any enrere, tres mesos més tard, les reserves han experimentat una forta pujada i ja superen en vint punts les del mateix període del 2016. És a dir, els embassaments gironins sumen actualment fins a 373 hm³ d'aigua, una xifra que suposa que hi ha el 81,2% de la capacitat total, mentre que un any enrere s'estava al 63%.
Si bé la mitjana dels tres pantans és de 81,2%, cal destacar que aquesta és superada en el cas del pantà de Susqueda, el més gran de tots els gironins, ja que en data de dilluns acumulava 212,50 hm³, un volum que suposa que està al 91,20% de la seva capacitat. També està molt ple el pantà de Darnius-Boadella, amb un total de 50,04 hm³, que representa el 81,90% de la seva capacitat. L'embassament que està menys ple, però per sobre de la seva mitjana, és el de Sau, amb un 66,90% de la seva capacitat i un total de 110,57 hm³.
Aigua garantida
Totes aquestes dades fan avançar a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que amb aquest nivell de reserves estan garantides totes les demandes durant tot el 2017. L'ACA destaca que els embassaments que proveeixen la regió metropolitana de Barcelona i l'àrea de Girona estan al 85% i que és el sistema Llobregat, amb un 92%, el que té un nivell de reserves més alt en comparació amb el 81% del Ter. Així, destaca que encara que en els darrers mesos els dos sistemes s'han anat equilibrant, es continuarà captant més aigua del Llobregat per satisfer les principals necessitats de l'àrea metropolitana.
Pel que fa a l'embassament de l'Alt Empordà, el de Darnius-Boadella, que garanteix principalment les demandes urbanes de Figueres i les necessitats de reg de la comarca, està al 82% i 50 hm³ de capacitat. Fet que garanteix les demandes urbanes durant l'any i també la campanya de reg que començarà a l'estiu. Aquest embassament, que ara acumula 50 hm³, fa un any en tenia 38,7 hm³ i tot just fa tres mesos, 27,6 hm³. Les dades actuals són similars a la mitjana de cinc i deu anys enrere, ja que al pantà de Boadella s'hi registraven llavors 50 hm³ i 44 hm³, respectivament.
Tardor seca
És precisament fa quatre mesos quan la situació als pantans gironins era més delicada i es calculava que si no plovia, només hi hauria reserves d'aigua fins a la primavera. A mitjans de novembre, els pantans emmagatzemaven una mitjana d'un 47% d'aigua, gairebé la meitat del que tenen ara. Mica en mica i amb l'arribada de diversos fronts que han passat per Catalunya en els darrers mesos, s'ha pogut incrementar el volum de reserves. De fet, l'ACA també destaca que el darrer episodi de pluges –el del cap de setmana del 25 i 26 de març– ha permès incrementar en 40 hm³ les reserves, beneficiant totes les conques regulades. Així, a nivell català, actualment els embassaments de les conques internes se situen en el 84% (582 hm³ de la seva capacitat), 21 punts més que a la tardor. El pantà català amb més aigua emmagatzemada –i sense comptar el de Foix, que està al 100% de la seva capacitat i que només s'utilitza per a usos de reg i ambientals– és el de la Baells, al Berguedà, amb un 98% de la seva capacitat, seguit del de Sant Ponç (Clariana de Cardener), que està al 94%, i tot seguit, el de Susqueda, a Osor, que és el que té una major capacitat d'aigua de Catalunya. En canvi, el que acumula menys aigua és l'embassament de Siurana (a Cornudella del Montsant), que actualment té 5,37 hm³ i està al 44%.
LES XIFRES
Un març plujós, però càlid, a les comarques gironines
U.C
Tot i que, en general, els episodis de pluja han afectat tot Catalunya durant el mes de març, els mapes del Servei Meteorològic de Catalunya confirmen que ha estat a les comarques gironines on ha plogut menys de tot el territori català. Segons el Meteocat, la distribució de les anomalies de precipitació és conseqüència de les pertorbacions que van afectar Catalunya, d'origen atlàntic però amb fluxos del sud o sud-est en superfície. La cota de neu va ser més alta al Pirineu gironí si es compara amb la resta del país, on va ser molt més baixa (nevava fins a cotes de 200 metres al Pla de Lleida, mentre que al Pirineu Oriental la cota es mantenia al voltant dels 2.000 metres). Independentment, la nevada va deixar gruixos des de 20 fins a 50 centímetres de neu nova en sectors elevats. Però, a més, el març s'ha caracteritzat per les altes temperatures que s'han registrat especialment en parts altes, en indrets com ara l'estany de Malniu, a 2.230 m, i amb un increment de més de 3 graus respecte als mesos de març d'entre 1961 i 1990. També la irradiació solar del mes de març ha estat elevada a les comarques gironines, segons recull també Meteocat, que és on ha estat més alta de tot Catalunya, especialment a les comarques de l'Alt i el Baix Empordà.