Tot ho van trobar al pla de Vilobí

Narcís Expósito, que és el president del Gremi d'Antiquaris i Brocanters de les Comarques Gironines, explica que hi va haver un temps d'hivern en què l'aeroport de la Costa Brava es moria d'avorriment i va ser en aquest context que el director, que era un home emprenedor, estimava el país i donat a les innovacions, els va oferir l'aparcament de la instal·lació, per muntar una fira que, com a mínim un cap de setmana a l'any, fes ressuscitar aquella caixa de vidre i marbre que intentava actuar com un tòtem propagandístic d'un estat de les meravelles en què qualsevol turista podia trobar-hi sol, alcohol, sexe i tolerància –Franco ja feia una anys que havia mort– però des de novembre a març dormia el son dels justos sense possibilitats de redempció. I així un febrer de principis dels anys noranta es va fer la primera descarregada d'antiquaris i brocanters –una paraula derivada de la francesa déballage–, popularitzada en el temps en què es buidaven cases i magatzems, i els afortunats venien a peu de carreta des de mobles fins a pintures o altres objectes de les llars.

A casa nostra aquella va ser una proposta seminal de què van néixer moltes altres que van conquerir fires i mercats.

Recordo que la descarregada de l'any 1995 va esdevenir una cimera social que va aplegar algunes de les celebritats locals camuflades entre un públic diligent i primmirat que entre els quadres, les escultures, les làmpades modernistes, les eines del camp o les màquines d'escriure o fotografia vintage intentava descobrir la peça, única, oblidada i adquirida per pocs diners, que li ajudava a pujar l'autoestima creient que havia fet el negoci de la seva vida.

Avui el paisatge ha canviat. Diumenge, les antiguitats van tornar a les campes de l'aeroport de Vilobí, però res era el mateix. El 2003, amb els vols barats, les presses de les classes mitjanes per conèixer món i entrar en l'espai dels viatgers iniciats, que com nous argonautes, per 30 euros, es podien plantar a París, Londres, Roma o Praga, van fer els aparcaments petits i amb ells va morir la descarregada de l'aeroport. Sort que veient les possibilitats del que ja es podia definir com una festa popular l'Ajuntament del poble va cedir primer el pavelló municipal, després el de Sant Dalmai, fins que el 2015 la descarregada es va tornar a ressituar a les instal·lacions aeroportuàries, a tocar el CIM, allà on se celebra actualment.

Han estat dotze anys de crisi i complicacions en què les fires d'antiquaris i brocanters han patit una contradicció i així, a l'hora que ocupaven espais i baixava el volum de vendes, es popularitzaven altres mercats menys elitistes, que han convertit els objectes de segona mà –només cal fer un volt a Celrà, Corçà o Sant Gregori– en protagonistes. Amb tot, no es pensi el lector que aquest fet ha generat lluites fratricides. Si diumenge t'entretenies a parlar amb els firaries, veies que tenen molt clar que una proposta no xafa l'altra i menys ara que sembla que lentament se superen els estralls de la crisi i el client de tota la vida, aquell que recerca peces bones i alhora amb pedigrí, ha recuperat els antics costums i torna a comprar. Es continuen venent mobles, rellotges, joguets, figures de porcellana, màquines, quadres, canelobres, xicres, bronzes o ampolles de licors antics i introbables, però que un dels productes més demanats siguin els llibres antics o plecs de documents, alguns escrits sobre pergamí que acompanyen publicacions com el Signal en espanyol, o insígnies originals de la Wehrmacht, o la Luftwaffe, fa reflexionar.

El 2 d'abril, per la descarregada de Vilobí, hi van passar gairebé mil persones. Algunes, sobretot els professionals, van fer tractes en viu i en directe; d'altres, col·leccionistes, encarregaven petites peces de butxaca, o preguntaven pel preu d'un llit de caoba modernista de la Cuba postcolonial. Tot ho van trobar al pla de Vilobí.