Salut
Més de 13.000 persones, en llista d'espera per al·lèrgia
Els al·lergòlegs denuncien que en algunes demarcacions hi ha un únic especialista per atendre 200.000 habitants
Reclamen a Salut que desenvolupi un model d'atenció pendent des del 2010
Un total de 13.116 persones estan en llista d'espera per ser visitades per primer cop per algun tipus d'al·lèrgia. Segons dades actualitzades el desembre del 2016, la mitjana de temps d'espera és de 258 dies, superior al d'altres especialitats, i això demostra, com denuncia la presidenta de la Societat Catalana d'Al·lèrgia i Immunologia, Teresa Dordal, que el model d'atenció que es va pactar l'any 2010 està lluny de ser una realitat. “Som pocs al·lergòlegs i estem mal distribuïts”, assenyala Dordal, que recorda que l'OMS recomana un especialista per cada 50.000 habitants i, en canvi, en demarcacions com Girona, una de les més mal dotades, hi ha només dos al·lergòlegs per atendre 550.000 habitants.
Aquesta mancança d'especialistes i la llarga llista d'espera contrasta amb la realitat d'una afecció que ha augmentat en els últims anys i que, segons l'última enquesta de salut, de l'any 2015, s'ha convertit en una patologia “crònica” per al 14,7% dels adults i per al 10,4% dels nens. La més freqüent és la respiratòria, amb un 25% d'afectació.
L'al·lèrgia respiratòria –concretament, la rinitis al·lèrgica–, acompanyada de tos i esternuts, és l'al·lèrgia primaveral, que coincideix amb un increment del pol·len a l'atmosfera. El pol·len és, de fet, la causa de quatre de cada deu casos d'al·lèrgia respiratòria.
A Catalunya, segons l'últim informe de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya i de la Societat Catalana d'Al·lèrgia i Immunologia, els tipus de pol·len que més problemes causen són el de les gramínies, el dels plàtans d'ombra i el de la parietària. Tot i així, Dordal matisa que hi ha una tendència que l'al·lèrgia primaveral es converteixi en perenne i que la majoria de persones tenen al·lèrgia a diversos tipus de pol·len, la qual cosa dificulta el diagnòstic.
En els últims anys, han proliferat els tractaments naturals per combatre les al·lèrgies. Dordal, però, no recomana cap sistema alternatiu –“només, potser, alguns esprais que poden tenir un efecte de barrera”, diu– i insisteix que les persones que ja tinguin una experiència d'al·lèrgia “el millor que poden fer és utilitzar medicaments preventius dues o tres setmanes abans”. Aquests tractaments són esprais nasals i bucals que disminueixen la inflamació quan l'al·lergen ataca l'organisme.
Un cop es manifesten els símptomes, és aconsellable fer servir un antihistamínic, sempre que “es tingui clar que l'única cosa que fa és alleujar els símptomes”. Una tercera opció són les vacunes. “La decisió ha de ser de l'al·lergòleg, que ha de valorar si val la pena, perquè la vacuna és un tractament que dura quatre o cinc anys, amb injeccions mensuals.”
LES FRASES
Un anticòs per a cada tipus de pol·len
L'al·lèrgia no és sinó una reacció atípica del sistema immunitari, que intenta defensar-se contra una substància, en aquest cas el pol·len, que interpreta erròniament com perjudicial.
La reacció al·lèrgica té dues fases diferenciades. En la primera, el pol·len entra en contacte amb el sistema immunitari, que fabrica anticossos especials, anomenats IgE. L'organisme fabrica uns anticossos específics per a cada tipus de pol·len que provoca l'al·lèrgia, tot i que tots els individus fabriquen el mateix tipus d'anticòs.
La segona fase comença uns dies més tard, quan els anticossos es posen en contacte amb un tipus de cèl·lules anomenades mastòcits, que deixen anar substàncies –entre les quals, la histamina– que són les que produeixen els símptomes de l'al·lèrgia, com ara alguns processos inflamatoris.
El que fan els antihistamínics és bloquejar els receptors cel·lulars per evitar que la histamina alliberada desencadeni els símptomes específics de l'al·lèrgia.