municipal
segregació
El poble que vol ser
Desenvolupat a l'entorn de l'estació del tren i de la parròquia, el nucli de Sant Miquel de Balenyà fa més d'un segle que funciona com a municipi independent sense ser reconegut legalment
Als noranta, un grup de veïns van fer passos per a la segregació, sense èxit. Ara, una nova generació ha assumit un repte històric i sentimental
-
La inauguració de l'Església de Sant Miquel dels Sants a finals dels anys quaranta ARXIU JOSEP MAURI. -
Membres de la Comissió Promotora per la Segregació de Balenyà (COPROSE), a principis dels noranta ARXIU JOSEP MAURI. -
L'arribada d'un tren a l'estació de Balenyà durant la primera meitat del segle XX ARXIU JOSEP MAURI.
Els veïns de Sant Miquel de Balenyà es van expressar de manera contundent en la consulta celebrada la primera setmana d'abril, i a la pregunta “Vols que Sant Miquel de Balenyà sigui un nou municipi de Catalunya?”, un 82% de les persones amb dret a vot hi va votar favorablement. Ara bé, d'on surt aquesta voluntat de ser un municipi independent? Quin és l'origen d'aquest nucli de població que, tot i tenir gairebé 1.500 habitants i un teixit associatiu, empresarial i social potent, no aconsegueix el ple reconeixement de les administracions?
En la història d'aquesta població hi ha un fet clau com és la creació de la línia de ferrocarril Barcelona-Vic, el 1870. Fins aleshores, els terrenys d'aquesta zona eren ocupats per masies disperses, però l'arribada del tren i la creació de l'estació, coneguda en un inici com la de Balenyà, va permetre el creixement d'un nucli ben determinat. A finals de segle XIX, es va urbanitzar gran part de l'actual carrer Bisbe Perelló, i el poble va anar creixent en extensió i en veïns. Un altre factor important en la cohesió de Sant Miquel de Balenyà va ser la creació de la parròquia de Sant Miquel dels Sants, aixecada entre el 1946 i el 1947: “La gent d'aquí anava a missa a Tona, i es va creure adequat fer una església a prop de les cases. En aquella època, la religió tenia molta importància i l'església es va convertir en un lloc més de trobada i de convivència de tots els veïns”, explica Josep Mauri, una de les persones que coneixen millor la història de la població. Per últim, l'impuls definitiu al creixement d'aquest nucli el van aportar les cases de la Cooperativa, construïdes el 1965 per encabir els treballadors de la zona.
Consolidada la població, cada cop es feia més evident una problemàtica administrativa: Sant Miquel de Balenyà i la seva parròquia ocupaven un espai compartit per quatre municipis, Seva, Balenyà, el Brull i Malla. “Érem a força distància dels nuclis principals, invertien poc en nosaltres i era un galimaties administratiu. Hi havia cases on el cobert era d'Hostalets i el menjador del Brull, i tot i que vivíem tots en un mateix lloc havíem de pagar els impostos al municipi que ens corresponia amb tots els problemes que comportava”, comenta Mauri.
El primer intent
Amb la voluntat de convertir-se en un municipi independent i posar fi a aquesta anomalia administrativa, el 1989, es va crear la Comissió Promotora per a la Segregació de Balenyà (Coprose), de què Josep Mauri va ser coordinador: “Vam acordar expedients de segregació amb Seva, el Brull i els Hostalets, però no va ser possible amb Malla, a què pertanyien tan sols 17 habitants del miler que érem en el nou municipi. Els vam incloure perquè vam creure que els necessitàvem i que, com en altres casos que s'havien produït, en tenir tan poc pes, la seva negativa no tindria influència en la decisió final”, explica Josep Mauri. La proposta va anar passant totes les comissions de la Generalitat, “i ho feia amb resultats favorables”, segons recorda Mauri. La decepció va arribar quan, en l'últim moment, i, ja l'any 1993, es va denegar la segregació: “Tinc constància que en l'acord de fusió entre els partits Esquerra Catalana –de què formava part l'alcalde de Seva– i CiU, una de les condicions era que el terme municipal de Seva no es toqués.” Malgrat no poder convertir-se en municipi, sí que es va resoldre el problema administratiu d'estar partits en quatre municipis, i les zones del Brull i els Hostalets van passar a Seva, mentre que la part de Malla va mantenir la seva independència.
La flama revifa
“Vam quedar-ne farts, esgotats”, es lamenta Mauri, tot remarcant que el recurs que van presentar al TSJC “confirmava que tot era correcte excepte l'adhesió de la part de Malla en contra de la seva voluntat”. “Estàvem cansats i ho vam deixar córrer”, hi afegeix. Mauri també recorda que els fills i nets dels membres de la Coprose els deien que ells ho tornarien a intentar, “i així ha estat”. “Espero que tota aquella feina serveixi d'alguna cosa i que per fi vegin que ens mereixem ser un municipi.”