L'ADN del tennis gironí

El tennis va començar a ser practicat a Catalunya a finals del segle XIX per membres de la burgesia catalana. En el cas de Girona, per exemple, el primer cop que es va parlar del tennis no va ser fins al 1917 al Diario de Gerona (en aquell moment, en llengua espanyola). El mateix diari va parlar de la inauguració del que seria una primera pista de tennis a la part posterior dels jardins de la Devesa el 7 de gener del 1917. El que va començar com una humil iniciativa que no semblava tenir gaire èxit entre la població gironina, va acabar convertint-se en el que és ara el Club Tennis Girona.

Abans d'arribar, però, fins al que és ara, el Club Tennis Girona va haver de superar diversos contratemps. Per exemple, els aiguats de l'octubre del 1919 van destrossar el primer projecte de pista de tennis de la Devesa i les instal·lacions es van traslladar a Vista Alegre el 1922. No va ser fins al 1965 que el club es va establir a Palau-sacosta, on està situat actualment. Aquests són només alguns dels episodis que formen part de la història del primer i únic club de tennis de Girona, però la seva trajectòria està farcida d'anècdotes i moments claus que no s'haurien descobert si la junta directiva del club no s'hagués decidit a fer un llibre commemoratiu del centenari, que ha posat a disposició dels seus socis i de tota aquella gent interessada en la història del tennis gironí.

El llibre ens ajudarà a acabar d'entendre una mica més l'esperit d'aquest esport. Sota el títol 100 anys de tennis a Girona, no només se'ns explica la trajectòria històrica del club sinó que també ens ajuda a familiaritzar-nos més amb aquest esport, anomenat tantes vegades “individualista i refinat”, paraules utilitzades a Los Sitios, als anys quaranta. “Tots els esports en els quals es respira un cert elitisme han sigut mal vistos per la premsa”, explica Joan Agustí, soci del club i antic jugador. En aquest sentit, la premsa gironina de l'època dels inicis del club no semblava tenir gaire afinitat amb el tennis i fins i tot el qualificava d'“esport aristotèlic”.

Segons argumenta Jordi Pujol Rabasseda, coordinador del club, tot esport té un esperit que es diferencia dels altres i cada equip “té un cert ADN”. Es podria dir que l'essència o l'ADN del Club Tennis Girona recau en el seu caràcter cooperatiu. El club sap que els jugadors que es queden comparteixen aquest sentiment de companyonia: “Al club és molt important fer equip. Hi ha nois que eren individualistes i han anat marxant perquè nosaltres el que volem és fer equip, a més de guanyar”, diu Francesc Comas, escriptor i responsable del llibre del centenari.

Un dels objectius del club, per tant, és el de poder millorar la seva escola de tennis, que actualment té més de 300 alumnes. Apostar per la gent jove fa que el tennis gironí acabi reeixint any rere any, però també ajuda a inculcar valors als futurs jugadors. Joan Agustí ens destaca un aspecte del tennis que moltes vegades passa per alt: “A banda de l'aspecte lúdic, el tennis inculca valors com l'afany de superació, que converteix el club en una escola de vida.”

El Club Tennis Girona organitza des del mes de març fins al desembre una sèrie de tornejos i actes que no només homenatgen el club pels seus cent anys, sinó que també reflecteixen la importància que té aquest esport per a tots els socis que han passat per l'entitat. Entre aquestes activitats, destaca una exposició a la Casa de Cultura el 3 de maig i el sopar del centenari a El Celler de Can Roca el 7 de juliol. Un sopar que estarà obert a tothom i que té com a objectiu reunir antics socis i la societat gironina implicada en el món de l'esport: “El sopar serà una magnífica ocasió per reunir antics socis i amics. Sense el suport d'aquestes persones i les institucions hauria sigut molt complicat tirar el club endavant”, sosté Joan Agustí.