La muntanya de Montserrat, a sota l'aigua

La primera immersió d'avui l'hem iniciat a dins de la badia, a una profunditat de 30m. Un cop érem al fons hem començat a avançar en direcció sud, sortint de la badia pel fons. La científica que acompanyem en aquesta immersió estudia els tunicats, i n'ha estat veient durant tota la immersió. A poc a poc, la profunditat ha anat augmentant, fins a arribar al màxim previst d'aquesta immersió: 104 metres.

La tornada ha estat amb un suau ascens vertical. Un cop a dalt, trajecte fins al nou punt d'immersió i canvi de tripulants. Ara són dos científics que estudien el plàncton. Lloc: el Cap de Niça. Fem la immersió en vertical, tot estudiant la columna d'aigua fins arribar als 117 metres. Pugem a prop de les roques per una rampa amb una inclinació constant de 45 graus. Cada immersió al Cap de Niça ens ofereix un paisatge diferent, i això que és petit!

Tercera immersió. Hem demanat que ens situessin sobre un punt amb 200 metres de fons; ens hem allunyat de la costa uns 100 metres més, mentre veiem tonyines de més d'un metre saltar fora l'aigua!, i a la visual, el port de Niça.

Mentre ens desplaçàvem, l'altímetre marcava una distància fins al fons de 130-140 metres. Ja ho veig, la corrent ens tornarà a portar cap a la costa i tornarem a fer una immersió a només 120 metres de profunditat. Iniciem l'immersió, però de cop ens n'adonem que l'altímetre no marca la distància respecte el fons. L'encenc i l'apago diverses vegades. Es deu haver fos el fusible... Ara serà més difícil l'arribada al fons, ho haurem de fer a vista; no suposa un problema però anirem més lents. 100 metres de fons, reduïm velocitat; 130m, encara no veiem el fons; 150m ni veiem el fons, ni marca res el sonar. Seguim baixant, 200 metres, això és molt més avall que el que ens deia l'altímetre a la superfície. Estem en un forat, 220 metres, ep! l'altímetre sí que funciona,senyala que el fons és a 120 metres encara!, Buf, quin forat!

Seguim baixant a velocitat normal, a 10m per minut, amb els motors verticals. Aquests altímetres veuen el fons a una distància d'entre 120m i 170m, si no el detecten marquen 0,00m. A 250 metres som pràcticament a la foscor absoluta. La vida augmenta molt; hi ha molt peix petit, que ens acompanyarà la resta d'immersió nedant al voltant dels llums exteriors. També veiem calamars, peixos agulla i algun peix desconegut per a nosaltres.

Som a 300 metres. Aquí és totalment fosc. Els últims metres els fem molt delicadament; som al fons del canó i tenim parets per tres costats, parets molt verticals. Seguim baixant fins als 317 metres. En aquest moment penso amb André Laban, pilot de submarí de l'equip de Cousteau, que ens va visitar fa uns mesos, i ens va explicar com li havia anat una immersió, just en aquest mateix punt, i a la mateixa profunditat. Va ser a principi dels 60, amb la Soucope Plongeante, el primer submarí que va fer l'equip del Calipso. Quan ja eren a 300 metres, el seu límit, van tenir una via d'aigua molt gran; precipitadament van deixar anar el llast de seguretat i el submarí es va inclinar i va començar a pujar a molta velocitat. Els tribunals queien un sobre l'altre... Afortunadament només va ser un ensurt. Quin mal lloc per tenir un problema com aquest!

Tornant a la nostra immersió, ens hem anat acostant a les roques, i hem anat pujant lentament, mentre vèiem pops de profunditat i estels de mar. L'orografia era espectacular, parets totalment verticals, baumes, pendents de 70 graus, roques, zones de conglomerats, unes formes torturadíssimes... quina verticalitat! Antigues línies de pesca que anaven d'una agulla a l'altra... Imagineu la muntanya de Montserrat, però sota l'aigua.

Hem d'anar en compe amb aquestes restes d'arts de pesca, que són el gran perill dels submarins. Ens obligen a estar molt més vigilants per poder-los anar esquivant. A poc a poc hem anat sortint de la foscor, pujant del fons d'aquest rec submarí tan espectacular, vertical i profund, amb la sensació d'haver estat més aprop del centre de la terra, en aquest planeta desconegut que és el fons del mar.

Un dia espectacular, on tothom ha quedat impressionat i molt satisfet. Avui sabem una mica més com són aquests fons marins.

[Hem respectat en gran part la manera com s'ha escrit l'article, perquè l'autor, pilot de l'Ictineu3, pugui transmetre les sensacions que ha viscut durant aquest viatge submarí.]