Els de les sabates amb fang

Antonio Aguallo, com tants altres veïns del barri de Sant Maure de Santa Margarida de Montbui, anava els diumenges al ball o al cinema a Igualada. Els veïns eren majoritàriament immigrants d'arreu de l'Estat que havien arribat atrets per les oportunitats de la indústria igualadina, però que van ser convidats a viure en barris dels extrems de la ciutat o, com en el cas de Montbui, a l'altra banda del riu Anoia.

El camí més curt entre el barri i Igualada era travessant el riu amb una precària fusta, per això quan arribaven a la ciutat ho feien amb les sabates plenes de fang. Aviat van trobar la forma de solucionar-ho: amagant un parell de sabates entre les herbes de la riera o cobrint les sabates amb una bossa de plàstic. Aguallo explica que “ho fèiem perquè si no ens identificaven, i això era una vergonya”.

Ferides obertes entre una Igualada burgesa i uns barris obrers que el president d'Òmnium Cultural a l'Anoia, Joan Requesens, reconeix que existeix encara quan diu que “cal reteixir la Conca d'Òdena”. Requesens remarca que “les barreres físiques o mentals sempre diuen més de qui les posa”, i la necessitat que “enterrem els prejudicis”.

Òmnium Cultural ha recordat la lluita veïnal de l'associació La Convivència durant els anys setanta al municipi amb una exposició que ha recorregut diferents espais. En un d'aquests espais, a l'institut, la mostra no pretén explicar als joves de Montbui la història recent del seu municipi. No només. El missatge és que la col·lectivitat, tot els veïns units, van aconseguir tot allò que semblava impossible.

Escoles, ambulatori, llar d'infants, asfaltatge de carrers, aigua... Tot estava per fer i per tot això es va haver de lluitar als carrers. I amb la massiva implicació dels veïns en manifestacions, talls de carreteres i assemblees, sota l'atenta vigilància de la Guàrdia Civil.

La del barri Sant Maure és una de la quarantena de Lluites compartides que Òmnium Cultural està recordant arreu del país. Joan Requesens explica que el projecte “vol ajudar a cosir aquest país i fer aflorar els seus èxits col·lectius”, un acte de memòria “per mirar al futur”.

Pel president anoienc d'Òmnium, la lluita de Montbui va ser “exemplar”, perquè els veïns “van autoconstruir-se un futur”, amb referència als humils orígens del barri, amb cases que van construir els seus propis habitants. Joan Requesens també destaca el valor de la lluita dels montbuiencs perquè “on no hi havia res van haver de lluitar per tot”.

A més de l'exposició, el projecte ha recollit el testimoni de sis veïns que van participar activament en les lluites del barri: Antonio Aguallo, Luisa Bravo, Maribel Nogué, Alfonsa Santiesteban, Alfredo Vázquez i Antonio Vera. Lluny del cofoisme, la majoria creu que la lluita encara és necessària.