MARCOS ARIEL HOURMANN
PRIMER METGE CONDEMNAT A ESPANYA PER AJUDAR A MORIR UN PACIENT
“No tornaré a practicar mai més una eutanàsia”
“En l'aspecte humà no tinc cap remordiment, però això no justifica tot el dany i el dolor que he patit”
“Avui, si una persona em demana morir, jo no l'ajudo”
“Un anònim va informar el diari ‘The Sun' de la condemna que tenia a Espanya”
“La meva manera de ser m'ha portat molts problemes i m'ha creat molts enemics entre els col·legues de professió”
“No vull morir en vida”
Marcos Hourmann, de 57 anys, ha viscut un autèntic calvari des que el 2009 va ser condemnat per haver reconegut que havia practicat l'eutanàsia a una dona greument malalta. Ara, un cop superats moments molt delicats, explica “tota la veritat” del cas en un llibre. “És la meva manera de no morir en vida”, afirma.
No té nom la misèria que he passat. M'han fet un dany enorme i no sé si em podré recuperar
Marcos Ariel Hourmann, el primer metge condemnat per eutanàsia a l'Estat espanyol (2009), ha escrit Morir viviendo, vivir muriendo, un llibre en què relata tot el que ha patit aquests anys per haver escoltat la petició d'una família i posar fi al patiment d'una dona de 82 anys a l'hospital comarcal de Móra d'Ebre el 2005.
Quantes vegades s'ha penedit del que va fer?
No sé quantes vegades, però sí que ho he fet. Però tampoc és un penediment complet, perquè en l'aspecte humà no tinc cap remordiment. Justifica això el dany i el dolor que he patit? No. No té nom la misèria que he passat. M'han fet un dany enorme i no sé si em podré recuperar.
Ho tornaria a fer?
No, i a més un no contundent. Avui una persona em demana morir i jo no l'ajudo. Seria molt absurd que jo volgués que em tornessin a fer mal i perdre deu anys més de la meva vida.
Pesa molt el fet de ser el primer metge condemnat penalment per eutanàsia a l'Estat?
És el que més mal em fa. I soc conscient que aquesta motxilla la portaré a sobre fins a l'últim dia de la meva vida. Compte: és una marca que porto amb orgull, perquè personalment no estic gens penedit. Però el dany ha estat enorme. Catastròfic.
Està orgullós del que va fer?
Va ser un dels actes més humans que he fet al llarg de la meva vida.
Després de ser condemnat, vostè se'n va anar a viure al Regne Unit. I un dia, un diari sensacionalista l'assenyala públicament en un article. Què va pensar?
Diverses vegades m'he preguntat què va ser pitjor, si el judici o l'aparició d'aquest article.
Què va passar exactament?
El judici va acabar el març del 2009 amb un acord amb la fiscalia per un any de presó –en demanava 10 inicialment– i sense cap inhabilitació per exercir com a metge. I quan començava a sortir de la tortura i tenia un bon lloc de feina i ben remunerat a l'hospital de Cardiff, un anònim va informar el diari The Sun de la condemna que tenia a l'Estat espanyol.
Té sospites de qui va enviar aquest anònim?
Hi he pensat durant anys i sospito de dues persones. En el llibre hi havia els seus noms, però finalment els he tret.
Ni tan sols en aquell moment va arribar a penedir-se completament del que havia fet?
Del que estic penedit és de no haver calculat el que em podia passar i que a l'hospital de Móra m'odiessin tant. Si me n'hagués adonat, no ho hauria fet.
Ha tornat a parlar amb la família de la dona a la qual va ajudar a morir?
No. Mai més.
Ha trobat a faltar el seu suport durant aquests 12 anys?
Em van ajudar fins al dia del judici, negant-se a declarar contra mi, tot i la insistència de la fiscalia. I després s'han distanciat. Ells saben perfectament que tot el que va passar va ser perquè anaven contra la meva persona.
Qui va anar contra vostè? Els seus col·legues de professió? L'hospital de Móra d'Ebre?
El problema de tota la meva vida ha estat l'enveja. Jo soc molt bo en allò que faig, però les meves maneres no són les millors. No suporto les persones vagues o que no s'esforcen prou. He format molts metges i els he dit el que pensava d'ells a la cara sense callar res. I això m'ha portat molts problemes i m'ha creat molts enemics.
Van ser altres metges els que el van denunciar per l'eutanàsia?
Va ser per rancor. Per una discrepància que vaig tenir amb una persona de l'hospital
Però vostè sabia que estava cometent un delicte...
Sí... però s'hauria d'analitzar molt bé en què es diferencia de la sedació, ja que mèdicament no hi ha gaire diferència. Però no vull entrar en aquest tema.
Ha tingut problemes en el seu lloc de feina actual?
No.
Com afronta el futur després de tot el que ha passat?
La meva dona i jo fa deu anys que reconstruïm la nostra vida. No m'arriscaré en res.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.