Ciència

ciència

investigació submarina

Els científics i les trobades inesperades

Per aquest dijous només teníem disponible el vaixell de suport a la tarda. El planning era posar el submarí a l'aigua a dos quarts de dues del migdia i treure'l de l'aigua a dos quarts de sis de la tarda. Per tant, teníem temps per fer dues immersions dins de la badia a 100 metres de profunditat, amb dos científics i un fotògraf submarí.

Hem aprofitat el matí per instal·lar els braços que l'Observatòri Oceanològic de Villefranche ens havia encarregat per separar més els llums i d'aquesta manera poder il·luminar i fotografiar molt millor el plàncton a la columna d'aigua, per a les immersions de divendres.

L'Ictineu3 porta molt equipament per als científics. Per saber la composició de l'aigua porta una sonda multiparamètrica amb set sensors. Per georeferenciar els punts interessants de la immersió, o tenir tot el trajecte de la immersió, té un sistema de posicionament dins del submarí, amb quatre pingers acústics, inercials i una brúixola. Per saber la posició del submarí des del vaixell de suport porta un altre equip. Els científics a més d'estar molt còmodes i disposar de molt bona visibilitat, dins del submarí tenen un canal de comunicació per text amb una tablet i teclat inalàmbric per poder comunicar en temps real amb els seus companys del vaixell de suport, i d'allà on vulguin del món.

Un cop preparat tot, i amb els llums ben orientats per l'expert fotògraf submarí, hem posat l'Ictineu3 a l'aigua i hem sortit de port fins al mig de la badia. Sobre un fons de 50 metres hem iniciat la primera immersió del dia. Avançant pel fons hem anat en direcció sud, sortint de la badia fins arribar a una profunditat de 100 metres, tot navegant ben a prop del fons.

S'acaba la immersió, tot i que els científics no en tenen mai prou! Ascens vertical fins a la superfície, canvi de tripulació, reposicionament i altre cop immersió, directe fins als 100 metres i d'allà direcció nord cap al fons de la badia.

Esperem que amb tan bona il·luminació i amb aquests objectius tan grans que portaven (algun de mig metre de llarg) puguin sortir unes fotos excel·lents de tots els tunicats, eriçons de mar, gorgònies, anèmones, espirògrafs, estels de mar i alguna altra espècie que els científics d'aquest observatori -fundat fa més de cent anys- pensaven que aquí no hi eren i avui han vist. Una altra aportació a la ciència de l'Ictineu3! ;)

Un testimoni històric

François Michaud és un científic del Laboratori GeoAzur. Va quedar tan impressionat per la baixada a 500 metres el dimecres al Cap de Niça que el vam convidar a publicar un article en aquesta bitàcola d'El Punt Avui. D'acord amb els impulsors de l'Ictineu3, i tenint en compte que és un testimoni històric, des d'El Punt Avui digital hem decidit publicar l'article en el seu idioma original i sense fer-hi cap intervenció. Els pròxims dies us l'oferirem traduït, però aquí el teniu tal i com ha sortit de les mans del científic.

“La plongée de presque 3 heures effectuée entre -500m et -100m a été une expérience vraiment extraordinaire. La vision depuis le sous-marin Ictineu3 est très impressionnante. Au début cela n'est pas sans une certaine appréhension que l'on regarde vers l'extérieur, car l'impression de se trouver quasi au contact avec le milieu marin est saisissante. En effet, j'ai déjà participé plusieurs fois avec le sous-marin Nautile à des plongées profondes où l'observation se fait par des hublots assez étroits; et quand on ne regarde pas par le hublot on est en quelque sorte séparé du milieu marin; au contraire dans Ictineu3 on ne peut pas échapper au milieu marin car on est littéralement entouré par le milieu; on hésite presque à toucher la demi sphère transparente de l'Ictineu3 de peur de se mouiller. Cela permet des observations de très bonne qualité. La plongée avait pour objectif d'observer les affleurements de roches le long du cap de Nice; au début entre -500 m et -350 m le fond est envasé mais présente une alternance de crêtes étroites, de direction NS avec des sommets arrondis, séparés par des vallons aux parois raides. Il n'est pas facile de naviguer avec relief aussi compliqué et j'ai vraiment pu apprécier la souplesse et la maniabilité de l'Ictineu3 avec lequel nous avons facilement pu nous déplacer pour observer les crêtes et les parois des vallons. C'était très spectaculaire et l'adresse des pilotes y est aussi pour quelque chose. Au-dessus, sur plus de 120 m, entre -350m et-230m, la roche affleure en continu avec parfois des parois très verticales; la roche observée présente un aspect massif avec un débit particulier qui nous font identifier des bancs calcaires. Vers le sommet, ces affleurements présentent par endroits des pointes effilées qui pourraient peut-être marquer la surface d'une érosion subaérienne très ancienne.

En conclusion, pour moi qui avait déjà eu une expérience de plongée profonde en submersible, la plongée d'aujourd'hui m'a révélé un outil d'exploration unique et très performant. J'espère que l'aventure de l'Ictineu3 se poursuivra longtemps et permettra de réaliser des nombreuses découvertes dans les domaines aussi bien académique,culturel,qu'industriel,dans ce milieu marin qui est encore très mal connu et encore trop difficilement accessible”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.