La balena de Mataró

Fa just quaranta anys, concretament el 3 de març del 1977, uns pescadors de Mataró van fer una troballa d'allò més curiosa. El que en un primer moment es va definir com “un gran peix”, localitzat a les costes de Vilassar de Mar, va resultar que era una cria de balena (rorqual comú) que tenia menys d'un any de vida. La curiositat d'aquests pescadors va ser determinant perquè el cetaci, que ja estava mort, es traslladés fins a les dependències del Club Nàutic, on el fet va generar molta curiositat entre els mataronins d'aquella època ja que molts ho van voler immortalitzar amb fotografies. Després de reparar-ne els ossos malmesos, neteja-la i pintar-la, l'any 1984, l'esquelet es va exhibir en una exposició monogràfica a Can Serra, amb el títol La balena de Mataró. Ara, trenta-tres anys després i coincidint amb el quarantè aniversari de la seva troballa, l'esquelet, conservat des d'aleshores a les sales de reserva de la col·lecció d'espècimens del Museu de Mataró, es pot tornar a visitar fins al 3 de setembre a l'edifici de Can Serra

L'estrella d'aquesta mostra és, sens dubte, la reconstrucció de l'esquelet del cetaci, que fa uns 10,5 metres de longitud i pesa 360 quilos. Està gairebé complert i només falten alguns ossos de les aletes i la pelvis. A més, el visitant a l'exposició podrà intuir les causes de la seva mort, conèixer els altres cetacis que viuen en el Mediterrani i, gràcies al seu esquelet, saber com aquests mamífers s'han adaptat a la vida al mar. L'equip de Submon-Serveis Ambientals Marins, comissaris de l'exposició, han aportat dades i materials per acostar-se a la vida d'aquest animal. “Creiem que va morir en separar-se de la seva mare, però no sabem per què va passar aquest fet”, va comentar la tècnica de Patrimoni Natural del Museu de Mataró, Marta Comerma, que va explicar que és durant les seves rutes migratòries quan els cetacis passen per davant les costes del Maresme.

Paral·lelament, aquesta mostra també serveix per explicar la història de la Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. Aquest organisme es va constituir formalment el 1976 i aglutinava un nombre important de voluntaris de diverses disciplines que treballaven activament en la recerca i protecció del patrimoni local i comarcal. L'arribada de la balena a Mataró va consolidar la tasca d'aquest voluntariat i, des d'aleshores, tot i les transformacions del marc normatiu dels museus catalans i l'evolució cap a la professionalització de l'equip de treball del Museu de Mataró, les seves seccions d'investigació van començar a participar en el seu programa i a donar suport a la majoria de projectes de recerca i divulgació. L'any 2015 la Secció de Ciències Naturals va passar a formar part de la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN), constituïda com a Delegació de la Serralada Litoral Central.

“Quan es va trobar aquesta balena va ser un moment que molts mataronins tenim a la memòria”, va manifestar el regidor de Cultura, Joaquim Fernàndez (CiU), que va definir les restes del cetaci com “un fet identitari de Mataró”. A més, el regidor també va comentar que està previst que “moltes escoles” passin a veure l'exposició. El titular de Cultura va avançar que un cop es clogui aquesta mostra, l'Ajuntament es planteja poder exposar la balena de Mataró en algun espai de manera permanent “tot i que es fa difícil escollir un lloc prou ample com per acollir-la”, va admetre. Aquest mes, amb motiu del Dia Internacional dels Museus i la Nit dels Museus, han previst dur a terme dues activitats relacionades amb aquesta exposició: una lectura de contes a càrrec de Jordina Biosca i una visita guiada a la mostra amb Manel Gazo, membre de Submon.