Miralls per a la memòria

Un dels espais poc coneguts de Girona que s'ha volgut aquest any reivindicar per Temps de Flors és el refugi antiaeri que hi ha al Jardí de la Infància, que estarà obert de manera excepcional durant l'esdeveniment. Com és lògic, no s'hi ha fet un gran muntatge de flors, buscant espectacularitat i bellesa, sinó que s'ha aposat per un projecte simple –un joc de miralls, amb algunes flors, al passadís central, i les set sales buides, només il·luminades tènuement per un joc de llums– per tal de mantenir l'essència de l'espai i que el visitant pugui copsar la sensació, l'atmosfera, que es desprèn d'un dels tres grans refugis col·lectius de tipus cel·lular que van servir per protegir els ciutadans de Girona dels bombardejos durant la Guerra Civil espanyola. Com es destaca des de Temps de Flors, és un espai “carregat de simbolisme i memòria” i per això el muntatge, titulat A través de l'espill i coordinat per Aleix Gorgorió, pretén crear per al visitant una “ruta sensorial de percepció visual, so i memòria, reivindicant així en valor la memòria històrica dels gironins”.

I sembla que ho ha aconseguit. Els visitants que en sortien ahir al matí, tant estrangers com locals, coincidien: tant que els havia agradat com en la sensació com de basarda que produeix. “Fa cosa”, deia una veïna de la ciutat, que explicava que era el primer cop que hi havia estat i agraïa que s'hagués obert per Temps de Flors. “A little scary” (“una mica esgarrifós”), exclamava a la sortida una visitant holandesa. Poc abans, un turista francès, també torbat per la visita, havia preguntat al noi de l'entrada: “I com respiraven?” Ell li havia respost que ja hi havia ventilació. El noi, pacient i somrient, explicava un cop rere l'altre la història del refugi i feia també de guia general de Temps de Flors repartint plànols i fent suggeriments. Explica que, per ara, el refugi està agradant molt, tant a gironins com a forans, i que el cap de setmana hi va haver bastanta cua –ahir al matí també s'anaven fent petites cues, que ell s'ocupava d'anar regulant.

Construït el 1938, el refugi del Jardí de la Infància va ser el primer dels tres grans refugis col·lectius de tipus cel·lular de Girona, i va donar protecció a entre 600 i 700 persones durant els bombardejos sistemàtics que la ciutat va patir durant la Guerra Civil espanyola. Era l'únic que tenia llum elèctrica. Potser per això la il·luminació és la clau del muntatge de Temps de Flors a l'interior de les set sales –buides, fredes–, igual que al passadís la clau són els miralls, que et tornen la teva imatge i t'impedeixen veure què hi ha a les sales.