Hi ha flors fora del test

El festival Temps de Flors converteix el centre històric de la ciutat en un gran aparador de composicions artístiques i florals. N'hi ha un gran nombre de concentrades al Barri Vell, però més enllà de l'Onyar, i a mesura que ens n'allunyem, la quantitat de projectes disminueix dràsticament. Se'n troben a Sant Daniel –el claustre del monestir, ple de grocs i verds, té aquests dies una bellesa majúscula que val la pena visitar–, Torre Gironella, l'Eixample, el Mercadal... però fora d'aquest àmbit el nombre de projectes és gairebé nul. El Barri Vell és com un immens test en el qual durant el festival es planten i broten els projectes any rere any. Milers de persones recorren com formigues els seus carrers cada dia per gaudir de les composicions. Però més enllà –fora del test, en la metàfora que fem servir– també hi ha flors i muntatges artístics que massa sovint no tenen tanta repercussió o que, fins i tot, passen desapercebuts. No hi arriben gaires turistes, vaja, però han aconseguit, sovint, una ànima i un esperit de participació que té un regust més marcadament popular i casolà que moltes de les grans composicions. Mirant el plànol oficial, en trobem uns quants.

Hi ha, per exemple, el del centre cívic Can Ninetes, de Santa Eugènia. Una composició que han fet les entitats del centre cívic i que gira a l'entorn de la història de Can Ninetes. La decoració ja és evident des de l'exterior de la casa. La vidriera de la part superior de la façana està pintada com si fos un camp de gira-sols i dos espantaocells els vigilen. A l'entrada hi ha flors i decoració que acompanya cap a l'interior. La intenció és representar com podia haver estat el pati de Can Ninetes quan era només una casa. Hi trobem cistells amb més gira-sols, bales de palla, un jou per al bestiar, botes de vi, rodes de carro, estris del camp, bicicletes i barrets de palla... tot enmig de flors multicolors i espigues, i un gran cor vermell ple de papallones que presideix la sala i que sembla expressar un sentiment molt de Santa Eugènia: que el centre cívic, i el barri per extensió, és ben viu, i té un gran cor que batega fort.

Seguint una altra proposta del plànol arribem al centre cívic Onyar, al sector est. Han decorat l'entrada amb flors de colors fetes ambampolles de plàstic. Ens diuen, però, que el projecte amb el qual surten al mapa –el número 153– no els correspon, sinó que és el projecte que s'ha fet al centre cívic de Sant Narcís, a la plaça Assumpció. Hi anem, i al pati interior trobem l'aportació que han fet per a Temps de Flors els nens de l'escola bressol El Tren i de l'escola Àgora, amb l'ajut de les alumnes de segon de cicles formatius de grau superior (CFGS) de l'institut Montilivi. Grans quadres plens de mans minúscules demostren que els infants van gaudir dels tallers. A més, flors fetes de diversos materials reciclats completen la composició.

A Sant Narcís hi ha un altre espai de Temps de Flors. És el de l'escola d'idiomes EIS, a l'avinguda de Sant Narcís. L'ambientació és del vell i salvatge oest. Tòtems dels nadius americans, banderes americanes, els clàssics cartells amb l'avís “Wanted” i la recompensa per capturar els dolents, els terribles i còmics germans Dalton i el seu implacable perseguidor Lucky Luke, una presó on tancar-los, pistoles i barrets, la barra de bar –amb whisky i tot–, les ballarines de cancan... no hi falta res. Tampoc un bon grapat de cactus i flors. Van començar el projecte amb tot just un parell de plantes, però entre veïns i alumnes els han ajudat a completar la col·lecció, i ara en tenen més d'una vintena. A més, aprofiten l'ambientació per explicar –en anglès, és clar, que per això n'ensenyen– la història de l'antic oest americà.

Per a locals o forasters, queda clar, Temps de Flors existeix més enllà de l'Onyar.