Bolcats en la inclusió

A la Catalunya Central hi ha més de 1.600 alumnes amb alguna discapacitat –visual, auditiva, motora, intel·lectual o d'algun altre tipus– matriculats en escoles ordinàries en l'etapa de l'escolarització obligatòria. L'Arnau és un d'aquests alumnes amb necessitats especials i estudia a l'escola Mare de Déu del Sòl del Pont de Roda de Ter. Segons expliquen els seus pares, en Joan Moreno i la Mercè Baulenas, ell és un exemple que “l'escola inclusiva funciona” si hi ha la implicació de la comunitat educativa i arriben els recursos suficients de l'administració. Ara confien que el curs que ve, a l'institut, l'èxit continuï.

Segons expliquen, “ l'Arnau va entrar a l'escola amb una discapacitat extremadament greu i amb moltes mancances” i, tot i que les barreres que li suposen tenir una discapacitat motriu i visual són moltes, l'evolució que ha fet ha estat molt important. Joan Moreno diu que ho tenien clar des del principi: “El treball més important que havíem de fer amb el nostre fill era normalitzar la seva situació, i amb el temps s'ha acabat demostrant que l'escola inclusiva és un projecte que val la pena.” I hi afegeix: “No som del parer que les persones diferents se les hagi d'excloure de la societat. Els estem posant una etiqueta. Hem de suprimir el concepte de diferència.” Aposta perquè les escoles especials desapareguin.

El camí, però, no ha estat de roses. Els professors de l'Arnau –els d'abans i els d'ara– expliquen que han hagut d'aprendre sobre la marxa. I alerten que no sempre l'èxit està assegurat perquè depèn de molts factors. De tota manera, en el cas de l'Arnau, l'escola ordinària li ha aportat un gran l'estímul a l'hora de conèixer l'entorn i aprendre dels companys a través de la imitació, per exemple. Però no només això: els companys que han compartit aula amb l'Arnau també han après. Cada dia un d'ells és company tutor per anar junts al pati, per exemple, cosa que ha ajudat que la inclusió sigui total.

En el seu dia a dia, a banda de la seva tutora, l'Arnau té com a referent l'auxiliar en educació especial que està a l'aula amb ell. També té l'ajuda d'una fisioterapeuta i una psicopedagoga de l'equip d'assessorament i orientació psicopedagògica, d'un professional del CREDV-ONCE –de suport a alumnes amb discapacitat visual– i d'una mestra en educació especial. Tots coincideixen que el treball conjunt –de professionals, companys i família– ha estat clau. Però, d'altra banda, també lamenten haver de fer “la Sagrada Família amb escuradents” per falta de recursos.