Quan la feina ja s'ha fet

Em planto a Arenys de Munt poc després del migdia. Vinc de fer la ruta pels municipis de l'Alt Maresme que s'han afegit a la consulta popular i reconec que porto els nivells de sobiranisme un pèl alts. Tanta senyera, tanta eufòria catalanista i tantes ganes d'aconseguir la independència no poden deixar indiferent. Entro a la riera convençuda que trobaré un panorama semblant. Potser no tan eufòric, però com a mínim ple de simbolismes de suport a la resta de poblacions que s'han emmirallat en aquest petit poble, bressol del futur de Catalunya. El cotxe em porta riera amunt, un viatge ple de sots que demana màxima precaució i que aixeca una polseguera digna del millor western. La zona és plena a vessar de cotxes aparcats a costat i costat. Molts cotxes, cap senyera. Em sorprèn l'absència de banderes. D'acord que Arenys de Munt ja va fer la feina que li tocava, molt bé per cert, i que mig món va veure en directe. Però, un cop celebrada la glòria personal, on és ara el corporativisme amb la resta de pobles que li segueixen el camí? Ni una mica de solidaritat amb la gent del costat? Segueixo sense detectar cap senyera al balcó i opto per deixar el cotxe en l'únic lloc lliure que trobo. Surto i quan aixeco el cap la trobo al balcó del primer pis. Únic i minso exponent de la commemoració en l'àmbit local de la primera jornada municipalista pel dret a decidir. Sembla prou nova i neta per fer poc temps que hi està penjada i em conforto creient que no se l'han deixat oblidada des de l'11 de setembre.

A fora fa fred i la gent endiumenjada passeja nens i gossos per un centre amb força botigues obertes. Es respira ambient de pre-Nadal. Enxampo al vol més d'una conversa. Cap fa referència a les consultes populars. El Barça-Espanyol guanya per golejada, i mai més ben dit, a qualsevol altra opció. M'apropo a un grupet d'avis que hi ha asseguts en un banc i els etzibo allò de com veuen el grapat de referèndums que s'han organitzat pels voltants. Es miren entre ells i un em respon: «Oi que en fan un els d'aquí al costat?». Entenc que fa referència a Arenys de Mar i li responc afirmativament. «Doncs m'hi jugo el que vulguis que no arribaran al 41% com nosaltres!» Beneïda competència territorial!