«Engaletar-se» per Nadal

Llegeixo al bloc del Boomeran(g) del barceloní Félix de Azúa que –tradueixo– «l'Ajuntament de Barcelona ha penjat uns adornaments de Nadal que semblen portats de Somàlia per aquells bascos tan agraïts». Fa de mal llegir, aquesta frase, així treta de context, i per això demano disculpes: dins del text té un sentit, potser només estètic, i hom sap que no és honest descontextualitzar, i que en un bloc es poden permetre exercicis estilístics i pirotècnies diverses perquè és un lloc d'opinió i un a casa seva fa el que vol. Deduïm, doncs, que Félix de Azúa no està gaire content amb l'enllumenant nadalenc d'aquest any, quan la veritat és que l'Ajuntament hi posa ganes: sí, d'aquesta manera tova i tèbia que té l'Ajuntament de posar-hi ganes, sí.

Primer, sense fer gaire soroll, ha relegat a un segon pla els arbres de Nadal amb pedals, tant ecològics com discutits, que es van repartir per tot Barcelona l'any passat. El que sens dubte hagués estat poc ecològic és llançar-los, així que la pensada ha estat limitar la seva presència al centre de la ciutat. Una altra cosa ben clara és que Barcelona s'està esforçant per substituir elements del Nadal forans per d'altres de ben nostrats: els pessebres, pares Noel i Reis Mags han estat substituïts per representacions d'oficis tradicionals o sanefes nadalenques. També, carrers que fins ara no havien estat il·luminats, com l'avinguda Diagonal o el carrer Aragó, ara mostren orgullosos els led lluminosos. La cirereta del pastís són els vint-i-sis galets gegants de resina reciclable i llum interior amb què el passejant despistat ensopega. Trobar-se'n un mentre es passeja és adonar-se de la perfecció formal del galet: rínxol entubat d'inspiració daliniana, com un d'aquests ossos petits que tenim dins de l'orella. El fet és que Barcelona, entre patrocinadors, Ajuntament i comerciants, s'ha gastat dos milions d'euros en engaletar-se; vull dir engalanar-se. Tot i que s'ha aconseguit més vistositat, aquest 2009 hi ha 291 carrers il·luminats, davant dels 305 de l'any passat. Hi ha qui diu que la decoració hauria d'arribar a més carrers, però també altra gent diu que és massa despesa per a un sol objectiu, terriblement discutible –i discutit: el consum. En aquestes dates, a la gent se li ha de recordar que és Nadal, però no perquè desenvolupi els valors tradicionalment associats al Nadal –pau, germanor, amorosiment de l'estat d'ànim–, sinó perquè desenvolupi l'hàbit associat al Nadal: el consum.

Diu el filòsof Jordi Pigem en el seu últim llibre, La bona crisi (Ara Llibres), que el producte interior brut no és un bon indicador del nivell de felicitat d'una població; critica, també, aquesta societat abocada a cercar la felicitat mitjançant el consumisme: omplir la buidor interior amb matèria. És obvi que no es pot fer un replantejament radical del Nadal, entre altres coses perquè els comerciants han de poder viure, i perquè el ciutadà necessita els rituals per ubicar-se i per donar sentit als cicles, però no seria cap disbarat que l'Ajuntament donés eines pràctiques perquè la població comencés a replantejar-se la situació, tot aprofitant aquesta «bona crisi»; potser, una mica, tornant a la Somàlia a la qual feia referència Félix de Azúa, no tant per la pobresa en la decoració sinó potser més pels valors que hi bateguen.