Intel·ligència militar

Tot i les complicacions derivades de la presència dels soldats del regiment Arapiles 62, amb la base a Sant Climent Sescebes, fent exercicis d’enfortiment en diversos indrets de les nostres comarques, la qual cosa ha provocat que les institucions, des de la Diputació a molts dels ajuntaments afectats, aprovessin mocions antimilitaristes i alguns, com el de Celrà, organitzessin marxes de rebuig, no hi ha dubte que el comandant militar de les comarques gironines, el coronel Javier Mur Lalaguna, s’esforça per fer sortir l’exèrcit espanyol de l’anonimat i el silenci a què s’ha vist sotmès a casa nostra en els darrers anys i ha volgut transformar la seva setmana de fires, la que precedeix la celebració del Dia de les Forces Armades –dissabte que ve– en un aparador obert que deixi quelcom més que el record de les desfilades i el so de trompetes i tambors. Si més no això és el que va donar a entendre en la presentació de l’acte celebrat dimecres a l’auditori de la biblioteca Carles Rahola de Girona, a la primera jornada sobre seguretat i defensa titulada: Riscos i amenaces a l’espai europeu: del sud de la Mediterrània a l’est d’Europa. Una jornada que inicialment havia de tenir la presència del tinent general Francisco Gan Pampols, nascut a Figueres, criat a Lleida, amb servei a Bòsnia, Kosovo o l’Afganistan, aventurer, escalador de renom, que, fins al 17 de maig que va ser nomenat responsable del Quarter General Terrestre d’Alta Disponibilitat (Cgtad) de València, era el director del Centre d’Intel·ligència de les Forces Armades  (Cifas), un fet que va comportar que fos substituït pel seu segon, el general de brigada Juan Bautista Sánchez Gamboa. Amb la sala plena, el coronel Ignacio Fuentes Cobo, l’analista principal de l’Institut Espanyol d’Estudis Logístics, va fer un repàs dels conflictes que, en aquest moment, es viuen dintre o a les portes d’Europa, centrant-se en la situació a Ucraïna i Rússia, a l’Orient Mitjà, Síria i l’Iraq i a la frontera sud, el Magrib i el Sahel. Una anàlisi en la qual va anar d’est a oest, i en què tant es va apuntar com després de superar el trauma de la desaparició de la URSS i el Pacte de Varsòvia, la resurrecció de la Rússia com a superpotència ha comportat el sorgiment de noves amenaces i la nova redistribució de forces en el mosaic de l’Orient Mitjà. “La invasió per part de l’URSS de l’Afganistan va provocar el naixement d’Al-Qaida, la intervenció dels Estats Units a l’Iraq va ser l’embrió d’Estat Islàmic”, va remarcar Ignacio Fuentes, que no va passar per alt que la caiguda de Gaddafi va convertir Líbia en un estat ingovernable, que en els darrers temps ha servit de passadís per a molts lluitadors d’EI en fugida que es van a refugiar a les àmplies extensions saharianes del Sahel, “una de les zones més perilloses i complicades del món”. L’afirmació va ser reblada pel general Sánchez Gamboa, que va presentar la intel·ligència militar com una eina bàsica per a l’actual estructuració dels exèrcits, una eina que, segons va afirmar, ha de treballar en xarxa, amb altres organitzacions germanes d’altres estats perquè va dir: “En un moment que els exèrcits s’han de reconvertir i evolucionar, no tan sols ens enfrontem a noves modalitats de guerra com la que es coneix com a híbrida sinó que han de filar molt prim per entendre les motivacions ideològiques que poden fer agafar les armes als combatents.” Després de concretar que l’exèrcit espanyol estava desplegat a les repúbliques bàltiques, Mali, Somàlia, al golf de Guinea, a la República Centreafricana, Gabon, Senegal o Colòmbia, tant el general com el coronel van fer vots per un Magrib estable: “És la frontera que ens pot preservar de la gran explosió demogràfica africana que està a punt d’arribar”, van dir.