Roca, una història local

La fàbrica de sanitaris Roca ha tingut una història que ha transcorregut paral·lela al creixement de Gavà i Viladecans, ciutats que comparteixen les instal·lacions de la gran fàbrica. Cent anys d’història donen per a moltes vicissituds, i Roca no s’ha mantingut aliena a les transformacions socials i urbanístiques. Històries paral·leles. 1917-2017. Roca a Gavà i Viladecans és una exposició a cavall entre les dues ciutats que recorda, fins al 27 d’agost, el paper de l’empresa a les dues ciutats ara que s’han complert cent anys. “Molt probablement la nostra història seria diferent sense l’empresa Roca, però potser també l’empresa no hauria tingut la seva trajectòria si s’hagués desenvolupat en un altre territori. Són històries paral·leles i alhora compartides”, va declarar l’alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, en la presentació de la mostra. L’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, va afirmar que “Roca ha liderat els anys més significatius per a la vida de Viladecans”.

Roca es va instal·lar a la zona fronterera de les dues ciutats el 1917, en un moment en què Gavà i Viladecans eren agrícoles però oferien avantatges interessants per a les fàbriques com la proximitat a Barcelona, la mà d’obra i l’abundància d’aigua i sorra. La producció inicial de radiadors i calderes es va ampliar amb la producció de banyeres esmaltades i porcellana sanitària, i això va motivar un creixement que va fer que l’empresa tingués, el 1930, tres fàbriques i 720 treballadors. El creixement va coincidir amb l’eclosió del sindicalisme, i durant els anys trenta es van viure nombroses vagues i manifestacions. La família va fugir a París a l’inici de la guerra, i la fàbrica va quedar col·lectivitzada i convertida en indústria de guerra. Això la va convertir en objectiu del bàndol franquista i va ser bombardejada el 1938, fet que va provocar setze víctimes mortals. Els treballadors van construir un refugi antiaeri a la rambla de Gavà que es pot visitar.

Amb dificultats, l’empresa va reprendre la producció un cop acabada la guerra i es va veure beneficiada per la necessitat de reconstrucció, ja que era l’únic fabricant de sanitaris a l’Estat. El creixement va anar paral·lel a la implicació social promoguda per Àngela Roca, que va afavorir la construcció d’escoles, centres parroquials, esglésies i hospitals.

En la dècada dels seixanta, la política de desarrollismo de Franco va estimular més que mai el creixement de Roca, que va arribar a tres mil treballadors i deu fàbriques. En aquesta època la població de Gavà i Viladecans es va doblar, i el creixement econòmic va anar acompanyat de les primeres mostres de descontentament obrer. El 1976 els treballadors de Roca van convocar dues vagues que van ser un referent a la comarca. Als vuitanta va arribar la internacionalització i els projectes d’abast mundial. La crisi immobiliària va obligar Roca a cercar nous mercats i l’empresa es va desprendre d’algunes divisions, com la de calefacció, que va vendre a Baxi. En aquests moments, i vista la reducció de l’activitat industrial per la caiguda del mercat espanyol, Roca està treballant per traslladar a Gavà i Viladecans tots els centres corporatius que dirigeixen les diferents plantes del món. “És un projecte complex, està molt avançat i esperem presentar-lo abans de l’estiu”, va explicar el conseller delegat de l’empresa, Javier Roca.