societat
dret a l'habitatge
El teixit veïnal es rearma per defensar el dret a l’habitatge
A Barcelona, els ciutadans s’estan organitzant per frenar la seva expulsió des dels barris, però també en l’àmbit de tota la ciutat i, fins i tot, finca a finca
Col·lectius i entitats veïnals i sindicals convoquen una manifestació per a dissabte
“Els fons d’inversió estan espoliant la ciutat, juntament amb la indústria del turisme.” L’afirmació la fa Joan Balañach, vicepresident segon de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVBa), tot i que està verbalitzant una realitat que el teixit social de la ciutat fa temps que denuncia. L’expulsió de veïns dels seus barris a causa d’augments inassumibles del preu del lloguer és a l’ordre del dia, una situació a la qual contribueix la precarització de les condicions laborals. Cada cop són més, però, les iniciatives populars nascudes per defensar el dret a l’habitatge. De fet, només cal posar el focus al carrer per veure que la batalla contra la bombolla del lloguer ha rearmat el moviment veïnal i social de Barcelona. La ciutadania s’està organitzant des dels barris –en alguns casos de forma coordinada–, però també en l’àmbit de tota la ciutat i, fins i tot, finca a finca.
En aquest context de lluita s’emmarca la manifestació que la plataforma Barcelona No Està en Venda –formada per diferents col·lectius i entitats veïnals i sindicals– ha convocat per a dissabte a les sis de la tarda. No és la primera vegada que la FAVB –el moviment veïnal clàssic– suma forces amb noves formes d’activisme veïnal, com ara l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible i el Sindicat de Llogaters. Al gener, unes 2.000 persones van ocupar de forma simbòlica la Rambla per denunciar la pujada del preu de l’habitatge, el “descontrol” turístic i la “mercantilització” de l’espai públic. Clamaven, en definitiva, que “Barcelona no està en venda”. El teixit veïnal i social tindrà dissabte l’oportunitat de fer una altra demostració de força i es preveu una manifestació multitudinària per exigir habitatge digne i assequible. El recorregut començarà a la plaça Universitat i acabarà a les Drassanes, als solars on està previst construir un hotel de luxe. “És una icona del que denunciem (l’especulació immobiliària) i del que reivindiquem (habitatge social)”, va explicar Balañach.
L’organització ciutadana es fa evident al carrer, però també s’ha plasmat sobre el paper. A final de maig, el sindicat de barri del Poble-sec va publicar a les xarxes socials un mapa de la ciutat que situa les iniciatives populars existents. De moment són 34, però el document està en elaboració. Hi apareixen entitats bregades en la lluita pel dret a l’habitatge –l’associació de veïns de Ciutat Meridiana n’és un exemple– i col·lectius que acaben de néixer, com ara la Xarxa d’Habitatge de l’Esquerra de l’Eixample. També hi consten finques icòniques en la lluita contra l’especulació immobiliària, com ara la del número 37 del carrer Leiva –al barri d’Hostafrancs–, que l’Ajuntament ha comprat per evitar l’expulsió dels veïns. No hi falten tampoc les iniciatives en l’àmbit de tota la ciutat, com ara el Sindicat de Llogaters, al qual s’han sumat ja més de 400 entitats i persones.
La Batalla per l'Habitatge a Barcelona continúa!
— Sindicat de Barri del Poble Sec (@sindicatdebarri) May 30, 2017
Preparem-nos per lluitar! Actualitzem el mapa amb 9+#NoMarxem https://t.co/4wh5Mh0U2y pic.twitter.com/cDspW784zH
Més enllà del mapa, la coordinació entre els barris també comença a donar fruits. El Raval, Sant Antoni i el Poble Sec han posat en marxa el web No ens Faran Fora , on comparteixen informació i recursos. També ha vist la llum la Coordinadora d’Assemblees d’Habitatge de Barcelona, que està formada pels grups d’habitatge de Sants i el Raval, l’Oficina d’Habitatge de Gràcia, la Comissió d’Habitatge de Vallcarca, el sindicat de barri del Poble-sec i l’Observatori d’Habitatge i Turisme del Clot i el Camp de l’Arpa. Unes aliances que reforcen el front comú que s’està bastint per frenar l’expulsió veïnal derivada dels preus del lloguer.
Aquesta expulsió, en determinats casos, no es reflecteix en les estadístiques, tot i que cada cop afecta més veïns. Són els anomenats desnonaments invisibles, aquells que es produeixen quan el llogater es veu obligat a marxar perquè o bé no pot assumir l’increment de la renda o directament no se li ofereix la possibilitat de renovar el contracte. La plataforma Barcelona No Està en Venda estima que en els tres anys vinents unes 150.000 famílies s’empobriran en veure’s afectades per l’augment del preu del lloguer a la ciutat.
“Al corredor de la mort immobiliari”
“A Sant Antoni tothom ho pregunta: «A tu, quan se t’acaba el contracte?» Tenim una mica la sensació d’estar en el corredor de la mort immobiliari.” Aquesta descripció tan gràfica la feia ahir Enric Bárcena, de la plataforma veïnal Fem Sant Antoni, que forma part del mapa de la batalla per l’habitatge i participarà en la manifestació de dissabte. “Fa un temps dèiem que érem un barri caramel, a sota de l’ull dels voltors, i efectivament ens hem convertit en un caramel que tothom està llepant”, va continuar. Bárcena va culpabilitzar de la situació la manca d’habitatge públic, la falta de protecció de l’habitatge davant dels processos especulatius i la llei d’arrendaments urbans (LAU), que escurça a tres anys el termini dels contractes. “En tres anys no hi ha temps de construir una vida col·lectiva sana; això afebleix el teixit veïnal a l’hora de reclamar els seus drets i, de retruc, tota la societat”, va dir.