Vinyes reivindicatives

Viuen en un indret privilegiat al bell mig del parc de la serralada de Marina, a la zona de Montcada. El matrimoni format per Lourdes Ortigosa i Antonio Álvarez ha recuperat la casa on estiuejava la família d’origen burgès de la dona i ha apostat per reivindicar el passat i reclamar una major protecció de l’espai natural en el present. En aquest context s’emmarca la recuperació, a petita escala, del conreu de la vinya. “Són vinyes reivindicatives”, explica Antonio Álvarez abans de deixar clar que Montcada té “un gran potencial ambiental agrari i forestal que s’ha de protegir”. “Si la gent no s’activa, passarem de ser el pati del darrere de Barcelona a morir d’èxit”, reivindica.

Per casualitat, l’estiu del 2016, van contactar amb Ivan Marchuet, estudiant de viticultura i enologia, que s’ha convertit en el responsable de les prop de 200 vinyes de què disposa la finca. Una vintena de la varietat pansa blanca són antigues i “la mostra de les arrels de la viticultura a la zona”, segons Marchuet. A banda, van buscar l’espai més adequat per plantar-ne de noves. El van trobar a les feixes de pedra seca que hi ha al darrere de la casa. Després de netejar i recuperar l’espai, el març passat, acompanyats d’amics i familiars, van plantar-ne 180 de noves de garnatxa blanca, garnatxa negra, syrah i monestrell, totes –com assenyala Marchuet– acceptades per la DO Alella. Ara, tothom les mima. Potser per això el tècnic assegura que estan arrelant bé. Hauran de passar tres anys, però, perquè es formin i comencin a donar fruits a partir del quart i del cinquè any. “Llavors, podrem elaborar algun vi jove”, afirma. Els impulsors no descarten, en un futur, demanar els permisos necessaris per plantar més vinyes, però de moment treballen perquè les que ja hi ha tirin endavant en un espai envejable, al bell mig de la zona de Montcada de la serralada. S’emmirallen en altres projectes a la zona, com ara la recuperació que s’ha fet a Sant Jeroni.

El matrimoni, que forma part de l’Observatori de Territori i Medi Ambient de Montcada, creu que la petita plantació de la vinya pot servir d’exemple a altres propietaris i, a més, pot tenir un valor patrimonial, ja que es recupera part d’una tradició que, com demostra el material gràfic que tenen, era habitual a la zona. “Aquest projecte pot ser el contrapès a activitats no tan positives que hi ha no només a la serralada sinó també al territori de Montcada”, assegura Álvarez. Acompanyats d’altres membres de l’observatori que també creuen en el projecte de les vinyes, tots coincideixen a dir que hi ha altres espais naturals importants al municipi vallesà, com ara el pla de Reixac, que es vol protegir, o la llera del riu Besós, a punt de convertir-se en un espai obert a la ciutadania, un projecte amb què són crítics. “Dubto que la població de Montcada sigui conscient de l’espai natural que l’envolta i de la necessitat que existeix de protegir-lo”, afirma Álvarez. Reclamen que les administracions es coordinin per protegir millor la serralada, almenys a la part de Montcada, i per posar en marxa projectes, com ara el de la vinya, que revitalitzin la zona, però, com apunta Álvarez, “amb seny”. Hi afegeix: “Montcada es juga ara el futur.”