Societat

Societat

L’Hostal de la Gavina enceta la 85a temporada d’estiu

La festa de divendres a la nit per commemorar el 85è aniversari de l’entrada en servei de l’Hostal de la Gavina va tenir en el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el convidat més il·lustre de la família Ensesa. Entre els assistents, una llarga llista de noms propis de l’esfera política –el conseller Santi Vila i diversos alcaldes–, social –Lluís Sans (Santa Eulàlia), Albert Agustí (Reial Club de Tennis de Barcelona), l’advocat Pau Molins, Julien Michoud (Valmont) o Jordi Bosch (Endemol)–. Tampoc hi van faltar representants del món cultural i artístic –com ara els escriptors Josep Maria Fonalleras, Arturo San Agustín o els artistes Santi Moix i Toni Llena– i força personalitats del camp gastronòmic –els restauradors Òscar Manresa i Lluís Camós, i Miquel Brossa (Acadèmia Catalana de Gastronomia)–. En total, més de 300 persones van gaudir d’un sopar còctel supervisat pel xef Romain Fornell, director gastronòmic de l’hostal i els seus restaurants.

Acompanyat per la seva esposa, Marcela Topor, l’arribada del president Puidemont després que al matí hagués anunciat la data i la pregunta del referèndum havia generat molta expectativa. Malgrat això, en el complex turístic d’excel·lència i per excel·lència a la Costa Brava, Puigdemont va optar per un exercici del que es podria definir com a desconnexió. Però no pas de l’Estat espanyol, sinó de relaxament per posar fi a cinc dies molt intensos en la prèvia d’un cap de setmana que feia olor d’estiu.

El Procés no tocava, davant la piscina de l’hostal i sobre la badia de Sant Pol / s’Agaró –una denominació relativa sempre segons del costat des d’on es divisa: Sant Feliu o Platja d’Aro–. I el president va repassar el que ha significat la Gavina, “un temple icona de la manera de fer turisme” que va marcar el camí des del 1932 per posar la bellesa de la Costa Brava i Catalunya en els mapes.

“En la història del turisme del país hi ha l’ADN Ensesa”, va destacar Puigdemont, que va posar l’accent en la reivindicació de l’activitat, ara que cada cop se senten més veus crítiques amb els seus efectes negatius, per exemple, sobre l’encariment dels lloguers a Barcelona, Girona o municipis del litoral: “No podem caure en el risc o la temptació que podem prescindir del turisme, maltractar-lo o malparlar-ne; el necessitem en tota la seva esplendor”, va dir, per la generació de riquesa i llocs de treball. Això sí, amb “sostenibilitat i equilibri ambiental”, trets que va associar amb l’exemple de s’Agaró i la qualitat de l’urbanisme i l’arquitectura del gironí Rafael Masó.

L’alcalde de Castell-Platja d’Aro, Joan Giraut, va recordar que, un segle enrere, la zona de s’Agaró era “un terreny àrid i rocós”, transformat avui en una de les zones de més anomenada de la Costa Brava gràcies al “somni” de Josep Ensesa i Gubert. Avui són quatre nets Ensesa Viñas –Júlia, Virgínia, Carina i Josep– els encarregats de gestionar el negoci. Aquest darrer va fer un breu resum del procés per forjar l’Hostal de la Gavina, una aventura que, de fet, no hauria estat possible sense l’aportació del besavi, l’industrial gironí Josep Ensesa i Pujades, que als anys vint va ser el que va adquirir les diverses finques sense cap valor agrícola, com a única contrapartida per rescabalar un deute.

Els anys passen, però l’essència de l’establiment perdura, amb l’aposta dels germans per mantenir el control i la cura de l’hostal, un “caramel” pel qual han rebut una llarga llista d’ofertes de grans empreses del sector però que han anat rebutjant perquè la Gavina és part de les seves vides.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.