entitats socials
solidaritat
Empleats pobres i refugiats apugen els usuaris de Càritas
L’entitat insisteix que “superar la crisi econòmica no vol dir superar la crisi social”
Reclamen la posada en marxa de la renda garantida, habitatge social i la protecció de les persones refugiades
A Càritas no s’espanten, però sí que s’indignen i es preocupen. Els preocupen les persones sense ingressos per cobrir les necessitats bàsiques i la falta o la precarietat d’habitatge. Els preocupa que, amb dades macroeconòmiques positives, la càrrega de la crisi faci els pobres més pobres. “ Continuem endinsats en una profunda crisi social , patida amb més intensitat precisament pels més pobres”, resumeix el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets. I hi afegeix: “Creix el PIB i es rebaixa l’atur, però superar la crisi econòmica no vol dir superar la crisi social.”
El balanç que va fer ahir l’entitat evidencia que la pobresa i l’exclusió afecta encara molta part de població. Si les dades ja tancades del 2016 indicaven una mica de davallada de persones ateses (22.435 respecte de 23.913), tot i que no pas en serveis prestats (48.978 i 47.017), durant els cinc primers mesos d’aquest any s’han atès 16.000 persones, que signifiquen un 6% més que en el mateix períodes de l’any passat. Això fa preveure que el 2016 va ser puntual i es tancarà l’any tornant a nivells del 2015.
Tot i que volen ser prudents per fer una avaluació més pausada de les causes d’aquest increment de necessitat, ja hi ha dos elements que els responsables de l’entitat de l’Església tenen clars que obliguen les famílies a demanar ajuda: les feines precàries i l’arribada de persones que fugen de la violència del seu país. “Es mantenen els sous que no permeten sortir de la pobresa i també moltes feines temporals. Quan algú troba feina creu que se’n sortirà, però sovint ha d’acabar tornant a Càritas”, es va lamentar Busquets, que va posar l’exemple de contractes de dos dies i mig a la setmana.
Relats de por
L’adjunta a l’acció social de Càritas, Mercè Darnell, va explicar quin és l’altre col·lectiu que augmenta: el dels refugiats. “Abans arribaven per qüestions econòmiques i ara ho fan per por –va subratllar–. Són persones d’Hondures, El Salvador, Colòmbia o Veneçuela i poden passar mesos abans no aconsegueixen acollir-se al pla estatal de refugi.” “Expliquen veritables relats de por i inseguretat –hi va afegir Darnell– sobre els periples per amagar-se i fugir. A més, un cop aquí estan desemparats.”
Entre els elements preocupants del perfil dels atesos fins al maig hi ha que un 23% dels que treballen ho fan en l’economia submergida o bé que un 22% viuen de relloguer i un 30% no tenen habitatge. Vista la situació, Càritas va fer ahir quatre demandes: l’aplicació al setembre de la renda garantida de ciutadania, l’increment de l’habitatge social, treball decent per a tothom i protecció de les persones immigrades i refugiades amb vies d’accés legals i segures.
“Bona part del patiment és per l’habitatge. Només tenir una llar et permet construir un futur i permet als infants viure com a infants”, va subratllar Busquets. El parc públic és d’uns 60.000 pisos, però se’n necessiten 230.000. Gairebé la meitat d’usuaris de Càritas no tenen una llar digna, sinó que viuen de relloguer, d’ocupes o al carrer. En la mateixa línia va defensar la necessitat d’un esforç de tothom per anar cap a un treball decent, que “permeti cobrir les necessitats de les famílies i consolidar uns drets de ciutadania, com ara la jubilació”.
Alerta administracions
Pel que fa a l’actuació de les administracions per reduir les desigualtats, el director de Càritas a Barcelona va indicar que és evident que una de sola no ho pot solucionar, però també va posar damunt la taula que potser el problema és que no es coordinen prou. “El que és evident és que no es fa el que es necessita”, va plantejar, i hi va afegir que “la falta d’habitatge i la falta d’ingressos no és un problema conjuntural, sinó estructural.
LES FRASES
1,3 milions d’ajudes en habitatge
La meitat de les ajudes econòmiques que l’any passat va distribuir Càritas Diocesana de Barcelona van ser per cobrir temes d’habitatge; és a dir, lloguers, però també rebuts de llum i gas, i altres reparacions imprescindibles per a la vida quotidiana. Van ser 1,3 milions d’euros d’un total de 2,5 milions. El segon gran apartat en ajudes econòmiques són els aliments (27%) i el tercer, qüestions vinculades a la infància (7%). Aquestes ajudes van arribar a 5.759 persones per cobrir també transports, sanitat i formació per a l’ocupació.
Només un 12% d’ingressos de l’entitat de l’Església va provenir de subvencions públiques (2,9 milions) amb un total de 23,5 milions de pressupost. Els responsables de Càritas destaquen que tot l’engranatge funciona gràcies a 8.440 socis i donants, 700 empreses col·laboradores, 2.320 voluntaris, 142 persones contractades i 214 persones externes.
