Xavier Pirla “La programació neurolingüística ens fa més feliços”

Crec que cada dia és una oportunitat per descobrir coses noves, per descobrir-te. Aquest és un dels grans reptes que tenim els éssers humans: la nostra ment és molt poderosa però treballa en mode automàtic, inconscientment. I el que ens cal és entendre quins mecanismes ens porten a fer certes coses, sovint sense adonar-nos-en.

És una tecnologia que permet entendre millor com allò que pensem, sentim i fem acaba afectant la manera com assolim els nostres objectius. De vegades allò que pensem no ens ajuda i de vegades, sí. Aquesta tecnologia el que ens permet és entendre millor el que sí que funciona, i el que no, deixar-ho de fer.

La PNL busca que et converteixis en el científic de la teva pròpia ment.

El nostre cervell és una composició de diferents cervells, de fet. Ha anat evolucionant i literalment ha anat creixent. Tenim parts molt primitives que s’encarreguen de dur a terme respostes molt automàtiques, fugir o atacar davant una amenaça, i després hi ha altres parts molt més sofisticades, reflexives, estratègiques o crítiques que de vegades no es desenvolupen tant.

Hi ha una part de la PNL que el que explora són les nostres respostes, les estratègies per aconseguir coses, les nostres emocions i seria la part de la neurologia. Després n’hi ha una altra que seria la del llenguatge. Noam Chomsky, un dels filòsofs i lingüistes més importants del segle XX es va adonar que les paraules afecten la manera com entenem el món. I que aquesta manera d’entendre el món acaba repercutint en les paraules que utilitzem. El nostre cervell pren decisions basant-se en càlculs i si jo crec que no soc prou bo per a una feina, per exemple, la decisió que prendré és no anar ni a l’entrevista de feina. La decisió ve del que jo he cregut, del que m’he dit o m’han dit.

Sempre he estat una persona pessimista i quan sortint de la universitat per anar a agafar el tren veia que no hi arribava, ho deixava córrer i agafava el següent. Un dia anava amb un company que em va dir que ho provéssim i jo li vaig contestar que no calia fer l’esforç. Efectivament, quan vam arribar, el tren ja tenia les portes tancades, però ell va començar a prémer el botó de la porta, fins que es van obrir. En aquell moment em vaig adonar d’ una cosa molt important: les prediccions que feia el meu cervell sobre el que passaria podien ser errònies. I això va ser una gran descoberta per a mi. Saber que ens podem equivocar en les nostres prediccions, per a mi és una gran lliçó. Gràcies a equivocar-te pots provar de fer coses noves i diferents.

Al principi em va influenciar d’una manera poc útil. A casa vivia amb els meus pares i després tenia els meus avis. Gent de la postguerra que tenien i transmetien la idea que quan les coses et van bé, passa quelcom que no pots controlar, que fa que la teva vida acabi malament. El meu pare era emprenedor, empresari, optimista. I els avis, pessimistes. Quan el meu pare va morir en un accident de trànsit, de les dues idees va guanyar la dels avis. No valia la pena fer coses perquè tard o d’hora les acabaries perdent. Fins que vaig descobrir la PNL i em vaig començar a fer preguntes, i a utilitzar el pensament crític per adonar-me que les idees que tenia al cap em feien prendre decisions que no em deixaven evolucionar i desenvolupar tot el meu potencial.

Sí i no. Et posaré un símil per poder explicar com treballa la PNL. La música la pots categoritzar i parlar de música clàssica, rock, jazz, etc. Cada una d’aquestes composicions tenen patrons en comú, cadascuna sona d’una manera diferent. Però realment cada composició té les seves característiques. Dins l’ obra de Mozart no n’hi ha dues d’iguals. I passa el mateix amb l’ésser humà. Som individuals, únics, tenim certes característiques que ens fan diferents. Al mateix temps, hi ha certs patrons generals que són aplicables. La PNL el que busca és aquests elements que fan cada persona diferent, no els que fan les persones iguals, i poder aprendre’n.

A nosaltres mateixos ens ajuda a entendre com ho fem per motivar-nos o desmotivar-nos, ajuda quan tenim ansietat pel futur o a no tenir sentiment de culpabilitat. Ens permet comunicar-nos millor, assolir objectius d’una manera més eficient. Després hi ha el que té a veure amb el meu entorn, fixar-me en els altres i escoltar-los realment em permet ajustar la comunicació de manera que tingui el màxim impacte possible. Si connecto les dues bandes i em genero un estat intern carismàtic i interessant, atrauré més gent. Conèixer tots els estats interns i com comunicar-los és una eina que serveix per a tothom. A mi em va servir perquè a l’Escola de Camins em posava molt nerviós. Una amiga em va recomanar la PNL i el canvi en mi va ser tan espectacular que vaig voler estudiar-ho i saber-ne més. Molts anys després ja m’hi vaig dedicar de ple.

Com més clares tinguis les opcions més fàcil serà prendre decisions. El problema és quan no ho tenim clar. La incertesa complica la presa de decisions. El nostre cervell necessita aquesta certesa per agilitzar el procés de la presa de decisions entre dos futuribles. La realitat és que no sabem el que passarà.

El coaching és un procés en què tens una persona que t’acompanya, el coach, d’ un punt A a un punt B, seguint una metodologia i el més important és que ha de fer preguntes perquè has de ser tu qui trobis la resposta. Es basa en la idea que tots els recursos que necessites estan al teu cap i que fent preguntes els trobaràs. La PNL no és una disciplina que formi professionals pel canvi, sinó que és una metodologia que es pot aplicar a diferents caps, des d’un advocat fins a un coach o un terapeuta, i permet entendre la conducta humana, el que li passa a aquella persona. Jo no em dedico a ensenyar a la gent com acompanyar, els ensenyo com entendre què està fent aquella persona per estar en un punt i com ajudar-la, entenent com funciona el seu cervell, a portar-la a un altre.

Els que venen o tenen alguna cosa que no volen o volen alguna cosa que no tenen. Per exemple: algú que es posa molt nerviós. El que faig és ajudar aquella persona que entengui què és el que fa que s’hi posi. Està tot al cap. Si l’ajudo a allunyar les imatges que s’està fent, que busqui records –treballar amb la memòria episòdica– en què li ha anat bé, el seu cervell respon emocionalment, tranquil·litzant-lo. No faig teràpia: ensenyo i entreno la gent a fer servir el seu cervell.

La inseguretat en general. De vegades tens grans directius que són molt insegurs a l’hora de parlar amb els seus col·laboradors.

Ens permet ser més feliços si així ho decidim. La PNL ens fa més lliures.