La mateixa cançó amb diferent lletra

Els congressos sobre el model de territori que volem sempre són benvinguts en tant que susciten debats, preses de posició i reflexió, aspectes que històricament han estat més aviat escassos en el planejament de pobles, ciutats, comarques i, ara, vegueries. Però sovint ens quedem encallats en aquests debats, útils i fructífers, però que de poc serveixen si després no hi ha una acció real i realista sobre el territori. El Congrés d’Art i Paisatge que s’ha fet aquests dies al Penedès ha posat en relleu la dicotomia entre protegir i potenciar el paisatge vitivinícola com un actiu a l’oferta del vi i el cava contra l’aposta pel desenvolupament industrial i logístic. La mateixa cançó amb diferent lletra. I, mentrestant, el Penedès va perdent oportunitats.