El germà gran de la uni

El pas a la universitat és, per a molts estudiants, un pas traumàtic o, si més no, un trasbals. Provinents del territori conegut de l’escola o l’institut de secundària, la facultat els resulta un entorn desconegut, gran, amb uns professors que, molt probablement, mai no s’aprendran els seu nom i on molts tindran els primers suspensos. Tot això forma part del procés d’aprenentatge i de maduració dels estudiants, però no vol dir, necessàriament, que no es pugui fer res per esmorteir el sotrac dels nous estudiants i, de retruc, combatre l’abandonament dels estudis i millorar el rendiment acadèmic.

Així ho han entès els últims anys les universitats catalanes, que han engegat programes específics d’acollida de nous estudiants. Gairebé totes tenen plans de mentoria adreçats als alumnes provinents de l’estranger, coneguts com a buddy programmes, en què estudiants veterans voluntaris acompanyen els nouvinguts en els primers passos per la universitat, però també n’hi ha d’adreçats als del país, alguns que ajuden els estudiants a moure’s en el món dels màsters i els postgraus i d’altres que ofereixen una pista d’aterratge als joves de primer curs.

Aquest és el cas de la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que té, a més, la particularitat d’estendre la mentoria a tots els nous alumnes, que se la troben integrada en l’horari. “No ha estat fàcil, però hem trobat un forat a l’horari perquè tots els alumnes puguin participar en la mentoria”, explica Gemma Sesé, vicedegana i cap d’estudis de fase inicial de la FIB. Els mentors –descriu Sesé– són estudiants de tercer i quart curs que tenen assignats quinze alumnes de primer als quals fan set sessions de mentoria durant el primer quadrimestre en què els expliquen els aspectes bàsics de la seva nova vida universitària.

En total, hi ha 28 mentors, cadascun amb el seu grup, als quals se’ls ha fet un curs de coaching d’entre 1,5 i 2 hores per cada sessió d’una hora de mentoria. A canvi d’aquest servei –diu Maria Teresa Abad, vicedegana d’estudiantat de la FIB– els mentors obtenen fins a 2 crèdits. “A cada sessió introduïm un tema diferent: quines associacions d’estudiants hi ha, com afrontar els exàmens, com organitzar els horaris... A la primera sessió els donem informació útil com, per exemple, on són els lavabos”, explica Carlos García, estudiant de màster i coordinador de les mentories.

La principal funció de les mentories, però, és preparar els nous estudiants per a les primeres clatellades acadèmiques. “La nota de tall a la facultat ha pujat molt els últims anys. Els alumnes se senten els reis del món i en els primers parcials els cauen quatre suspensos”, relata Abad. “Quan suspenen els primers exàmens s’espanten i es queden en estat de xoc. Nosaltres els hem de fer veure que no es pot aprovar tot i que els suspensos són temporals”, afegeix García. “No estava acostumat a suspendre, però he hagut de canviar de mentalitat”, confirma Alejandro Fortes, estudiant de primer de la FIB.

Ismael Cama, estudiant de tercer i mentor, avisa que a la universitat hi ha “més risc de despenjar-se”: “A l’ESO i al batxillerat els professors t’estan més a sobre, però aquí estàs més lliure”. El mentor contribueix, en certa manera, a compensar-ho. “La relació amb el professor és més distant. En canvi, amb el mentor és més de tu a tu”, valora Pol Rico, estudiant de primer. “Fer de mentor és molt interessant perquè pots donar suport amb la teva experiència”, afegeix Aitor Romero.

Els estudiants de primer són un mar de dubtes. “No sabia com fer la matriculació del segon quadrimestre”, assenyala Alejandro Quero; “els qui no vénen a les mentories acaben necessitant-ho, t’ho pregunten tot”, afegeix Genís Martínez. “Els ajudem a no perdre el temps”, resumeix Quim Motger.

Els responsables de la facultat, però, valoren també els beneficis socials. “A la festa de la facultat hi hem tingut una participació rècord”, comenta Abad. Les enquestes als estudiants, a més, avalen l’aposta per la mentoria: el 80% dels alumnes les recomanen.