El delta de l’Ebre va buscar una fórmula, als anys 40, per protegir les collites d’arròs del mal temps. Entre els anys 50 i 80, la Mutualidad Arrocera de Seguros va aixecar una quarantena de casetes, anomenades coeteres. Hi emmagatzemaven i hi llançaven coets per trencar troncades.

Efectivitat a banda –el model va ser qüestionat per científics i va ser motiu d’enfrontament entre arrossaires i pagesos del secà–, dotze d’aquestes construccions singulars i el seu entorn han estat declarades bé cultural d’interès nacional (BCIN).

Ara, però, s’obre un llarg camí per preservar-les i, també, reivindicar les formes de vida tradicionals al Delta. “Hem fet un pas important protegint-les però malament aniria si les anem perdent: entre tots hauríem de buscar una fórmula”, comenta el gerent del Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre, Àlex Farnós. Hi intervenen diferents actors: les administracions, els propietaris dels terrenys, el Parc Natural del Delta de l’Ebre i el mateix Museu de les Terres de l’Ebre.

Han proposat fer itineraris per descobrir la trentena de coeteres que encara es conserven i activitats divulgatives i lúdiques a l’entorn. “Podem explicar al món escolar, a la gent gran, a la població d’aquí i als turistes com han estat les formes de vida tradicionals al Delta”, considera la tècnica d’etnologia del museu, Carme Queralt.

“No només els BCIN han de ser grans monuments, grans edificis o grans representacions de la natura”, constata el director general de Cultura Popular de la Generalitat, Lluís Puig.