M’ofego i és culpa de França

A París ja està assumit que, depenent del dia, els nou euros que costa accedir al mirador de la basílica del Sagrat Cor poden anar directament a les escombraries. La boirina que s’instal·la a la ciutat en dies de pic de pol·lució, densa i blanquinosa, impossibilita albirar gaire res més enllà del barri de Montmartre, el turístic turó on està situat el temple. La falta de visibilitat és només un efecte, el menys perjudicial, durant els pics de contaminació que pateix la capital francesa. Se n’han viscut una cinquantena en els darrers dos anys, i mantenen les autoritats en alerta constant. Per Clothilde Nonnez, però, no fan suficient.

Nonnez és una antiga ballarina professional que es va instal·lar a París el 1987. Esportista de mena, només va tardar dos anys a desenvolupar un cas d’asma greu, que Nonnez associa a la contaminació de l’aire de la capital. Tenia 29 anys, i des de llavors a l’asma se li han afegit bronquitis crònica, operacions de sinusitis i pneumònies. Ara, amb 57 anys i després de tres dècades a París, ha dit prou. Al més pur estil Erin Brokovich (l’activista que va guanyar un judici per contaminació d’aigües a Pacific, una de les companyies de gas i electricitat més mastodòntiques del món, i que va ser interpretada al cinema per Julia Roberts), vol una reparació de l’Estat: l’ha denunciat per valor de 140.000 euros per no haver fet respectar les normes de qualitat de l’aire a França. “La vida de la meva clienta està molt condicionada pels seus problemes de salut, pels seus viatges a urgències quan hi ha pics de pol·lució, i pels seus tractaments permanents”, ha explicat l’advocat de Nonnez. A això hi suma l’angoixa pel risc creixent de contraure un càncer lligat a la mala qualitat de l’aire. No n’hi ha per a menys. La sanitat francesa va publicar un estudi l’any passat en què posava xifres a la mortalitat associada a la contaminació ambiental. Fins a 48.000 persones moren cada any a França per aquest motiu, que s’ha convertit en el tercer agent causal de mortalitat després del tabac i l’alcohol. No només això. De mitjana, en ciutats de més de 100.000 habitants, la contaminació redueix l’esperança de vida en 15 mesos. El pas de Nonnez és revolucionari. Mai abans un particular havia denunciat l’Estat francès per la pol·lució que pateix el país. Sí que ho havien fet associacions com Respire, que fa tres anys va presentar, sense èxit, una demanda semblant. Més enllà del desenllaç judicial, les organitzacions ambientalistes esperen que, en tractar-se d’una iniciativa provinent directament de víctimes de la pol·lució, pressioni més l’Estat. L’advocat de Nonnez confirma que en les properes setmanes seran presentades una trentena de demandes similars a tribunals d’altres ciutats del país.

La primera rèplica ja s’ha produït. En el fulgor electoral de la campanya a les legislatives, la candidata dels verds a la novena circumscripció del Nord, Sandrine Rousseau, ha presentat una demanda semblant al tribunal de Lilla, capital regional. Rousseau sap que hi té poc a pelar. “Són causes difícils de guanyar, però cal fer avançar la qüestió”, remarca, abans d’animar els ciutadans “farts d’aquest aire irrespirable” a seguir-la. Una crida aventurada, a tenor d’un sondeig publicat al març en què el medi ambient apareixia com l’onzena preocupació dels francesos. Amb la seva empenta, Nonnez i Rousseau aspiren a posar la qüestió a l’agenda política i social.