Llengua
Injecció de català als jutjats
El Departament de Justícia porta les classes de llengua als jutjats
Dels 1.500 inscrits el 2017, la meitat accepten fer el mòdul pràctic
Les sentències en català, però, continuen estancades en el 8%
“Volem trencar la inèrcia de fer servir el castellà”, afirma Gomà
Per segon any consecutiu, el percentatge de sentències redactades en català no supera els dos dígits, i s’estanca en el 8,4% del total de les que es van dictar a Catalunya (unes 19.000) l’any 2016. Com que no es pot exigir l’ús de la llengua nacional entre el personal dels jutjats, perquè són cossos estatals, el Departament de Justícia impulsa iniciatives per revertir aquest “ús residual” als tribunals, mentre els lingüistes intenten no defallir en vista de l’elevada mobilitat de la plantilla de l’administració de justícia, ja que la majoria dels jutges i fiscals provenen de fora de Catalunya i marxen a jutjats on tenen la família més a prop.
Aquest any, s’ha introduït la novetat que el personal de l’administració de justícia inscrit en les classes per aprendre català en els nivells més alts (el C i el de llenguatge jurídic) fa, a més, un mòdul pràctic en el mateix lloc de treball, és a dir, als jutjats. Així, un cop per setmana, una lingüista del departament va als jutjats per treballar el que han vist en la classe teòrica. Per exemple, es revisen sentències i notificacions, i s’ensenya a limitar l’ús de subordinades i gerundis per tal que els escrits judicials siguin entenedors.
La secretària de Relacions amb l’Administració de Justícia, Patricia Gomà, assegura que el mòdul pràctic ha estat “un èxit”, i hi afegeix: “Hi ha interès per formar-se en català. I volem trencar la inèrcia d’usar la llengua castellana als jutjats.” Dels 1.500 funcionaris inscrits (la majoria, auxilis judicials, tramitadors i de gestió) en cursos de català el 2017, la meitat s’han animat a inscriure’s en el mòdul pràctic, que alhora els allibera de part de l’examen final.
Dels 775 treballadors inscrits en el mòdul pràctic, hi ha catorze jutges i jutgesses, dotze fiscals, 24 lletrats de l’administració de justícia i vuit forenses, entre d’altres. És una constatació que un jutge inscrit en el mòdul pràctic es tradueix en un increment del 75% del nombre d’escrits en català al seu jutjat, segons el departament.
Aquest és el cas de la jutgessa Laia Boix, del jutjat de primera instància i instrucció número 6 de Sant Boi de Llobregat. “El meu primer destí va ser Santa Coloma de Farners, on la majoria d’advocats i persones parlen en català. Feia una part de les resolucions i sentències en català, no totes, i quan aquí, al jutjat de Sant Boi, ens van proposar el mòdul, vaig dir que sí, per millorar els documents jurídics; la veritat és que t’ho donen mastegat”, afirma Boix. La jutgessa admet que fer els escrits judicials en català suposa “més esforç per a tothom del jutjat”, però creu que és important invertir-hi aquest temps, perquè donen “un servei al ciutadà” i, com que és de Barcelona, té clar que es vol quedar en un jutjat de Catalunya.
El català jurídic és planer i simple, i arriba al ciutadà. “Ja no fem sentències com si fossin del segle passat”, aclareix Boix. Hi afegeix que el ciutadà no acostuma a demanar al jutjat en quin idioma vol ser atès. “Qualsevol que ens demani la sentència o un escrit en castellà, el traduïm”, aclareix. La jutgessa ha contagiat la seva empenta a tot el personal de l’oficina judicial, i tots s’han inscrit en el mòdul pràctic de català per fer gran part dels escrits en la llengua pròpia. Cal dir, però, que aquestes professionals treballen equitativament en les dues llengües oficials, perquè el segon magistrat que assisteixen, el titular del jutjat d’instrucció 3 de Sant Boi, és castellanoparlant.
“El castellà és la meva llengua materna. Però, com que la jutgessa ara ho fa tot en català, doncs jo també”, afirma Carmen Seijo, tramitadora processal, que s’ha inscrit en el curs. La seva companya a l’oficina judicial, Montse Felip, gestora processal i també veterana als jutjats, declara: “Els catalanoparlants tenim força problemes per treballar en català als jutjats. Hi ha poques possibilitats si el jutge no el sap parlar. És el primer cop que una jutgessa fa tots els escrits en català”, destaca Felip amb relació a la jutgessa Boix.
Justícia ha facilitat la feina als empleats, jutges, fiscals i lletrats de l’administració de justícia fent formularis de diversos procediments judicials en català. El jutge i la jutgessa, però, són els que marquen la llengua de treball.
L’Estat no respon
Una altra iniciativa del Departament de Justícia és l’acord que va signar amb el Consell de l’Advocacia Catalana a finals de l’any passat per promoure que els lletrats del torn d’ofici presentin els escrits en català. Des del gener del 2017, s’hi han inscrit 1.100 advocats de diversos col·legis, i aviat informaran del nombre de documents judicials presentats.
Tot i els esforços dels professionals i la Generalitat, la secretària de Relacions amb l’Administració de Justícia reconeix que el “marc jurídic no facilita que l’ús del català en la justícia s’equipari a l’ús social”. Per als funcionaris de la Generalitat, és un requisit saber català; per al personal de justícia, en canvi, sols és un mèrit, perquè són cossos d’àmbit estatal. “La normativa estatal grinyola”, manifesta Patricia Gomà. L’any passat, el Consell d’Europa va amonestar l’Estat espanyol perquè encara no ha resolt “alguns problemes importants” en la normalització de les seves “llengües regionals”. La institució, que aplega 47 països europeus, va fer sis recomanacions a l’Estat, amb alguna de referida al món judicial, com ara que “garanteixi que una proporció adequada del personal judicial” tingui un coneixement pràctic del català. “Hem requerit al govern espanyol que canviï les normes per fomentar la llengua catalana”, manté Gomà, però, fins que ho compleixi, només poden continuar impulsant “mesures incentivadores”.
LES XIFRES
LES FRASES
Un jutge de Burgos ja sap català
Les noves generacions de jutges semblen més permeables a l’hora d’aprendre idiomes, segons el parer de lingüistes de la Generalitat, tot i que no hi ha cap estudi sobre l’ús de les llengües cooficials en els jutjats i tribunals de l’Estat espanyol. En la majoria dels casos, és clau la voluntat de la persona. Els jutjats de Sant Boi de Llobregat en són un exemple. La lingüista Montse Font va anar a oferir els seus serveis, com fan tots, als nous jutges, i la seva sorpresa va ser que un jutge nascut a Burgos li va dir que havia après català a l’escola judicial (situada a Barcelona), on els jutges fan la seva formació en un o dos anys.
La mitjana d’edat de jutges i jutgesses en formació és de 27 anys i mig. A Catalunya, la vocació per ser jutge o fiscal es manté estancada entre els estudiants de dret. En la promoció actual, hi ha 65 jutges en pràctiques, dels quals, només set són nascuts a Catalunya, una mitjana similar en anys anteriors. El 2013 només n’hi va haver dos.
