la crònica
Cinc hores «atrapats» dins d'un Boeing 737
El temporal de neu va afectar ahir dos dels vols de la ruta de Ryanair entre Girona i Madrid.
L'avió que havia sortit de Girona a dos quarts de set del matí, l'FR9378, havia estat durant mitja hora a l'aire donant voltes fins que la torre de control de Barajas li va donar el vistiplau per aterrar. Un cop a terra, no es va aixecar fins a cinc hores més tard.
El mateix aparell havia de fer el servei de tornada, de Madrid a Girona. El vol havia d'enlairar-se a un quart i cinc de nou del matí de Madrid. Els passatgers feia més d'una hora que esperaven i no van embarcar fins a tres quarts de nou. Un a un van entrar a l'avió. Res feia sospitar que el dia es complicaria.
Perill de congelació a les ales
Amb tots els passatgers asseguts i amb els trastos de simulacre d'emergència preparats, el comandant va anunciar que el vol aniria com a mínim amb una hora i mitja de retard per culpa de les inclemències meteorològiques. De fet, comentava que l'FR5472 es trobava a la cua d'una trentena d'avions que havien de ser ruixats amb anticongelant per precaució.
Com que eren les nou del matí, molta gent va aprofitar per fer l'últim son, d'altres feien gestions laborals i alguns llegien. En cap moment va hi haver cap protesta generalitzada, ja que tots els passatgers eren conscients que la culpa no era de Ryanair, sinó del temporal i que podien fer poca cosa més que esperar. Aquesta espera es va fer eterna, fins al punt que a les onze la tripulació va donar l'oportunitat als passatgers d'abandonar l'avió. Mitja dotzena, tots executius, ho van fer. Els altres, tots pacients i sense poder menjar ni beure res, ens esperàvem. A més, la tripulació de Ryanair explicava que hi ha una llei europea que no permet vendre res dins l'avió fins que no s'enlairi. L'única opció: menjar-se les ungles pels nervis. L'altra opció, escoltar música o mirar les musaranyes si ja no quedava bateria del reproductor de música ni pàgines del llibre o la revista que s'estava llegint.
El malson a Madrid es va acabar a dos quarts d'una del migdia, quan el comandant va poder enlairar l'avió. El paisatge madrileny des de l'aire, com no, havia de ser de color blanc. Molt bonic, però la gent no estava per postals nadalenques perquè encara quedava una hora de camí, que en total sumaven fins a cinc hores de reclusió dins d'un Boeing 737.
