Societat

DIES DE VI I ROSES

@MariJoJordan

Premi per a les joies que apoderen

El premi a la millor col·lecció de la 080 se l’ha endut la dissenyadora de joies Elena Estaun, que ha debutat en la mostra amb una col·lecció en la qual la roba s’integra i cedeix protagonisme a la joieria contemporània d’inspiració tribal, ètnica, industrial i futurista donant forma a una dona potent i elegant. Molt agosarada. Com també ho és la barreja de materials, i la sensació a mig camí entre fortalesa i fragilitat que transmet la fantasiosa roba de la jove Maria Fontanellas (Mietis), el premi a la millor col·lecció d’un talent emergent. La línia masculina de Torres, inspirada en el món beat, va completar ahir la tríada de guanyadors de la 20ena edició d’una passarel·la on s’han vist meravellosos vestits florals per a l’estiu que ve de firmes com Loa by Lídia Aguilera, Colmillo de Morsa, Sweet Matitos i Lebor Gabala, roba de bany i també propostes see now buy now, de l’hivern immediat, com les de Custo Barcelona.

L’estrella convidada de la setmana va ser Margherita Maccapani Missoni, una bellesa morena de 34 anys, hereva d’una dinastia amb pedigrí de la moda italiana, que fa uns anys es va menjar Nova York com a it girl lluint els dissenys que firmava la seva mare Angela, ha treballat en l’empresa familiar i ara té la seva pròpia firma de nens. “Em vaig apartar de Missoni perquè les meves prioritats van canviar en tenir fills, i vaig trobar que al sector de la moda infantil hi havia menys oferta”, assegurava dimecres, poc abans de recollir el premi a tota la trajectòria que la passarel·la 080 concedia a la seva mare.

“Als anys noranta, quan jo era petita, Missoni era una marca clàssica i va ser ella qui la va modernitzar. La gent va apreciar el canvi, les amigues em demanaven descomptes i llavors m’adonava que funcionava. Era emocionant. La mare va tornar a posar de moda l’estil boho chic relaxat que van inventar els meus avis.” Parla de Rosita i Ottavio, fabricants tèxtils que van ser capaços de donar identitat a la marca amb la seva peculiar ziga-zaga de colors als anys seixanta, en plena contracultura i tot just quan la moda començava. “Aquest patrimoni no l’hem perdut, sinó que l’hem anat nodrint”, explica quan se li pregunta pel secret de mantenir-se 20 anys en el sector. Angela també sabia atreure l’atenció “fent campanyes amb gent llavors molt jove com ara el fotògraf Mario Testino”.

De Margherita n’hem vist imatges en el casament de Tatiana Santo Domingo (“m’agrada molt la seva senzillesa i naturalitat”, diu d’ella) amb Andrea Casiraghi i en seu propi, envoltada d’amigues riques que llueixen també aquest peculiar estil hippie de luxe colorista, floral i sensual. S’aconsegueix amb la barreja de peces, que ara també aplica a la roba de nen. Aquí es ven per internet a preus “d’entre 30 i 80 euros”.

Nascuda a Milà, criada en un ambient que, segons diu, desenvolupava el seu criteri en llibertat” i ara casada amb el pilot Eugenie Amos, diu que no descarta en el futur arribar a ser l’hereva de Missoni, però no de moment “per poder mantenir una bona qualitat de vida” Ho explicava al costat de Lisa Lovatt-Smith, exdirectora del Vogue britànic, que va deixar una vida de glamur per treballar amb petits orfes a Ghana en l’ONG OAfrica, amb la qual Margherita col·labora. “Els nens han sigut sempre la meva debilitat”, confessa, i remarca la importància de fer una moda sostenible i connectada a la realitat social.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia