Els últims faroners catalans

Segons l’Institut d’Estudis Catalans, un faroner és aquell que es cuida d’un far, definit com “una torre amb una llanterna al cim edificada en indrets ostensibles de les costes, perquè serveixi de referència als navegants tant de nit com de dia”. Encara que en molts de casos a Catalunya la figura del faroner hagi desaparegut, ja que de molts fars se’n fa només el manteniment, encara hi ha gent que viu en aquestes llanternes gegants. El far de Tossa celebra enguany el centenari de la seva inauguració (encès a l’agost del 1917) i ho fa coincidir amb la setena Trobada de Faroners, Familiars i Amics dels Fars que organitzen el Museu Marítim de Barcelona i el Centre d’Estudis Tossencs. Entre les activitats, que van començar divendres, destaquen avui la jornada de portes obertes al Centre d’Interpretació dels Fars de la Mediterrània i la presentació, a 2/4 d’1, del llibre El sublim i el quotidià dels fars de Catalunya. Paisatge, tècnica, cultura i societat a partir dels àlbums de visites, escrit per David Moré. El llibre, del qual de moment s’han editat 600 exemplars, recull les dedicatòries de tota mena que han deixat, sobretot, personatges il·lustres als llibres de visita dels fars catalans. Moré és arxiver del Centre d’Estudis Tossencs, i coneix bé el far de Tossa, a més, perquè hi va viure fins que va complir quinze anys, ja que el seu avi, Alberto Aguirre, va ser faroner durant quaranta anys (es va jubilar el 1990), i hi vivia amb la família. Per Moré, el far era una casa “com totes” amb l’inconvenient, això sí, que estava allunyada del centre del poble. Podia ser pitjor, però, diu mig en broma, si el seu avi hagués estat faroner al cap de Creus. Moré destaca que les dedicatòries als llibres de visites no són simples firmes, sinó que en molts de casos hi ha escrits elaborats, poemes i altres petites peces literàries, amb autors com Carles Rahola, Prudenci Bertrana i Josep Pla. L’escriptor palafrugellenc va visitar el far quan va ser diputat de la Mancomunitat de Catalunya, i hi va deixar una dedicatòria a Mossèn Josep Riera, amic seu i, llavors, rector de Tossa.

El far de Tossa va ser l’últim que es va construir a la Costa Brava. Amb 10 metres d’altura, la seva comesa era salvar l’obscuritat entre Calella (Maresme) i Palamós. El seu origen van ser les reivindicacions dels pescadors tossencs, que en un escrit del 1901 adreçat al Servei Central de Senyals Marítims, parlaven d’un “temporal horrorós [...] que tantes víctimes causà entre els nostres companys d’ofici”, i que palesava “la necessitat imperiosa” d’un far.