La nevada i la MAT

Davant dels comentaris fets per polítics i membres de la companyia responsable del daltabaix sobre el fet que amb la MAT els efectes de la nevada haurien estat molt menors, penso que cal parlar-ne.

A partir de les dades publicades per la direcció general de Mines i Energia sobre afectació a línies d'alta i mitjana tensió, veiem que a la línia Vic-Juià, de 220 kV, que té dos circuits i on la MAT podria ser una alternativa, hi ha hagut una incidència a cadascun dels dos circuits, que varen ser solucionades una el dia 9 i l'altra el dia 10, dimecres, a les 14 hores.

En canvi, a les línies de repartiment, fora ja de la possible suplència per la MAT, amb línies de 132 kV i 110 kV, veiem que hi ha hagut 33 suports que van caure en un total de quinze línies. Fort, molt fort. A part, les incidències en línies de baixa tensió, incomptables.

Amb aquestes dades es pot dir el que s'ha dit? Jo crec que no. Crec que barrejar els dos conceptes és clarament tendenciós. M'atreveixo a dir, demanant permís i disculpes als que han patit i encara pateixen les conseqüències de tot plegat, que si els problemes s'haguessin acabat el dia 10 a les 14 hores tothom hauria acceptat els problemes que hauria tingut, que haurien estat molt menors.

La mateixa nota de la direcció general de Mines i Energia diu: «Tots els suports afectats comptaven amb les corresponents actes d'inspecció, i no s'havia detectat cap defecte vinculable amb la seva caiguda.» Crec que això és el que caldrà comprovar.

I tornant a la MAT, crec que tampoc és correcte dir que si fos soterrada s'hauria evitat el que ha passat. És, també, demagògic. Si les línies es fan bé, no ha de passar el que ha passat. I el cost seria molt superior.

Conveniència de la MAT? Jo crec que ningú ho qüestiona i crec que el que es demana és que es faci bé, tècnicament i des d'un punt de vista mediambiental i paisatgístic. Crec que totes les campanyes en contra han tingut bons efectes, s'han replantejat temes, s'ha fet tot amb més cura. El que no es vol és la prepotència i la imposició. La ciutadania vol participar, vol no ser considerada ignorant en res. I això és bo. Els motius de la seva construcció són diversos i potser el menys important és afavorir el consum elèctric, fet que irremissiblement passarà. La interconnexió de serveis entre països és positiva, a part d'interessos econòmics. Altra cosa és que s'han de fer campanyes per rebaixar el consum irresponsable d'energia per la finitud dels combustibles emprats per a obtenir-la i per la generació que comporta de gasos nocius per a tots.

La MAT, en el seu traçat principal, ja és un fet, almenys en el tram Vic-Bescanó, i manquen pocs mesos per posar-se en marxa.

Queda per decidir el ramal que creua les Guilleries i la Selva fins a Riudarenes. I encara cal plantejar si és el millor traçat. Potser econòmicament sí, pel seu curt recorregut, però des del punt mediambiental i paisatgístic, cal replantejar-ho.

Santa Coloma de Farners i Riudarenes són els municipis on l'afectació d'aquest ramal té més incidència, ja que creua uns paratges d'un elevadíssim valor natural i paisatgístic. El potencial turístic d'aquests paratges és elevadíssim. Els dos pobles s'han manifestat nombroses vegades en contra del ramal. També han donat suport als moviments anti-MAT. Cal que entre tots acabem de lluitar per evitar la seva construcció i evitar que el criteri econòmic sigui l'únic tingut en compte. Cal mirar més lluny que la butxaca i veure els valors del territori com un intangible fonamental per a la qualitat de vida de tots.