«Que ets enginyer?»
L'alcalde del Morell, Pere Guinovart, recordava fa poques setmanes com el Manifest de Poblet –un front comú de 19 petits pobles que van vetllar contra l'impacte del TAV– ja va alertar abans de les obres de la inestabilitat dels terrenys a la zona, però ningú els va fer cas. I és que, tal com ja havia explicat El Punt al 2003 –arran dels problemes als túnels– els alcaldes de Montblanc i la Riba quan es van definir els projectes –Josep Andreu, que ara ho torna a ser, i Josep Alsina, respectivament– ja van avisar Dragados, que feia les obres, dels problemes del terreny, segons Alsina: «I ens van dir que ja ho estudiarien.» Andreu fins i tot assegurava que, quan el seu col·lega els va recordar que hi va haver molts problemes a la Riba quan es va eixamplar la C-14, «es van riure d'ell a la cara». «Tu no ets biòleg? O és que ets enginyer de camins, potser?», assegura el montblanquí que li van contestar. En tot cas, els alcaldes no van ser els únics a avisar. Un veí de la Riba, Maties Gomà-Camps, va presentar el 15 d'abril de 1998 l'única al·legació al projecte original, segons recull l'estudi ambiental, en què avisava de la «manca d'estabilitat de la muntanya de Puig Cabré». Foment li va contestar que ja ho tindrien en compte «en successius projectes constructius». Un altre estudi dels professors Sergi Saladié i Jordi Garcia, publicat el 2002 per l'Institut d'Estudis Vallencs dins dels Quaderns de Vilaniu, també alertava que la zona era geològicament «inestable», ja que l'estret de la Riba «és una falla en direcció nord-sud, configurada pel riu Francolí», i als terrenys hi havia «intercalacions de materials tous (argiles i mangues)».
