El quart cinturó entre Viladecavalls i Terrassa entrarà en servei dimarts vinent

L'estació de la Sagrera

Blanco feia ahir l'anunci per al dia 29, a Bar­ce­lona, en l'esce­ni­fi­cació de l'inici de les obres de cons­trucció de la futura estació per al tren d'alta velo­ci­tat de la Sagrera. Abans d'ini­ciar l'exca­vació de la cubeta on s'aixe­carà l'estruc­tura de l'estació, calia tras­lla­dar les vies de les línies de roda­lies de Girona i el Maresme al cos­tat de mun­ta­nya de la pla­ta­forma fer­roviària. Les vies de Girona ja estan en ser­vei i actu­al­ment s'estan posant a punt les de Mataró. Al juliol, quan les noves vies de Mataró comen­cin a uti­lit­zar-se, les actu­als –al cos­tat de mar– es des­mun­ta­ran i es podrà ini­ciar l'exca­vació. La visita d'ahir de Blanco ha ser­vit per esce­ni­fi­car el com­promís del minis­teri amb l'estació que ha de per­me­tre l'ope­ració urbanística més impor­tant de la ciu­tat, als bar­ris del nord. I és que l'obra, de 589 mili­ons, estava amenaçada com tota la resta de grans infra­es­truc­tu­res per la reta­llada en inver­si­ons que el minis­teri ha hagut d'apli­car per reduir el dèficit públic de l'Estat. El TAV fins a França és la pri­o­ri­tat per a Foment, i això inclou l'estació de la Sagrera, que, tot i així, té una exe­cució tan llarga que no entrarà en ser­vei fins d'aquí a cinc o sis anys. En els pit­jors moments de la imatge pública de l'alcalde de Bar­ce­lona, Jordi Hereu, i tenint en compte que CiU ha defen­sat els dar­rers anys que l'estació del TAV s'havia de fer a Sant Cugat del Vallès, Blanco va voler posar les meda­lles d'aquest pro­jecte a Hereu: «El com­promís i l'afany de l'alcalde ho han fet pos­si­ble.» Cal recor­dar que el finançament de l'estació va peri­llar abans de l'entrada del minis­tre Blanco per la cai­guda de les pre­vi­si­ons de les plusvàlues urbanísti­ques asso­ci­a­des a la infra­es­truc­tura.

Acces­sos al port

Que l'alta velo­ci­tat és l'aposta into­ca­ble per la reta­llada ho con­firma el fet que el minis­teri també sal­varà el pro­jecte dels nous acces­sos fer­ro­vi­a­ris i via­ris al port de Bar­ce­lona. Blanco anun­cia que aquests pro­jec­tes es finançaran per mitjà del pla extra­or­di­nari d'infra­es­truc­tu­res, que obrirà la gran obra pública a la par­ti­ci­pació del diner pri­vat per tal de sal­var les obres pri­o­ritàries de la reta­llada obli­gada. Quan va anun­ciar al Congrés la nova època d'aus­te­ri­tat i d'estrènyer-se el cin­turó, Blanco ja va dei­xar clar que se sal­va­rien aque­lles obres que apor­ten més valor a la com­pe­ti­ti­vi­tat i pro­duc­ti­vi­tat de l'eco­no­mia espa­nyola. Per a l'eco­no­mia cata­lana, que repre­senta més del 18% del PIB espa­nyol, són indis­pen­sa­bles les sor­ti­des en ample fer­ro­vi­ari euro­peu de les mer­ca­de­ries cap a França. Per això es garan­tirà l'exe­cució dels nous acces­sos al port de Bar­ce­lona, però també entrarà en fun­ci­o­na­ment enguany el ter­cer car­ril per a mer­ca­de­ries entre el port i la fron­tera fran­cesa. El minis­tre recor­dava ahir que quan això passi, a final d'aquest any, el port bar­ce­loní serà el pri­mer de l'Estat que estarà con­nec­tat en ample inter­na­ci­o­nal amb la fron­tera fran­cesa.

Altres obres com ara el nou accés de roda­lies a l'aero­port del Prat sí que podrien con­ge­lar-se. Foment ana­litza qui­nes es poden exe­cu­tar perquè no com­pu­ten en l'incre­ment del dèficit públic i qui­nes l'afec­ten però tenen vies alter­na­ti­ves de finançament per poder-les fer sense mal­me­tre els balanços de l'admi­nis­tració esta­tal.