Els primers trams de la B-40, 34 anys després
Foment obre avui 4,8 quilòmetres del quart cinturó a Terrassa i l'enllaç amb l'A-2 a Abrera, separats per 6 quilòmetres en obres
Terrassa estrena avui una ronda septentrional de 4,8 quilòmetres i cinc carrils –dos en sentit sud i tres cap al nord– que connecta la riera de les Arenes amb una rotonda improvisada per incorporar-se a la carretera vella de Manresa (C-58). Els veïns d'Olesa també disposaran des d'aquesta tarda de 2,2 quilòmetres d'autovia per enllaçar la carretera local de Martorell (BV-1201) amb l'autovia A-2 a Abrera. Però el tram central de 6,1 quilòmetres entre Olesa i Viladecavalls, a mig fer, encara trigarà a inaugurar-se, almenys, fins al 2011.
Encara que sigui amb intermitències, els dos primers trams de la infraestructura són la culminació de més de tres dècades després que se'n comencés a parlar sobre els plànols, amb la reserva de terrenys prevista en el PGM barceloní. Pel camí, i des de l'aparició de la Campanya Contra el Quart Cinturó –l'altaveu opositor de 279 entitats veïnals, ecologistes i excursionistes, el 1991– el debat sobre la via es va anar escalfant. Els detractors sostenen que la relació entre el cost i l'impacte es podria corregir ampliant més el corredor consolidat de l'AP-7. Al seu torn, les organitzacions empresarials metropolitanes i del Vallès sempre han pressionat a favor de la infraestructura.
Els governs de CiU sempre van ser defensors de l'autovia, però com que era una obra que havia de fer l'Estat tampoc van arribar mai a forçar la màquina perquè es construís el tram més polèmic, entre Terrassa i Granollers. Només se'n va arribar a impulsar el tram d'autovia de Mataró a Granollers, i amb diners de la Generalitat.
Posteriorment, amb l'arribada del tripartit, el PSC va negociar amb els socis d'ERC i ICV-EUiA, contraris a la infraestructura, el canvi de denominació –«ronda del Vallès»– i concepte –una via de caràcter local–. Fins que el PSOE va posar a subhasta les obres dels tres primers trams entre Abrera i Terrassa un 31 de juliol amb el tradicional format d'autovia amb doble carril i un tercer per a vehicles pesants en zones amb pendent. A final del 2006 es va adjudicar l'obra del tram de Terrassa, amb un termini d'execució de 21 mesos. Al final, s'han enllestit en 43.
Crítiques pels retards
Les patronals vallesanes celebren que avui s'obrin els dos primers trams de la B-40, però no s'han estat de criticar l'incompliment dels terminis i les incògnites sobre el traçat entre Terrassa i Granollers. «Si ho mirem fredament, des que va començar l'obra s'ha trigat més de cinc anys per fer deu quilòmetres, una tercera part de l'obra», va alertar la Cecot.
El portaveu d'infraestructures de la Cambra de Sabadell, Pere Puig, també va insistir a Foment que «cal anar més enllà», com a mínim fins a enllaçar amb el terme sabadellenc i la carretera B-124 cap a Castellar. Les cambres de Sabadell i Terrassa també s'han decantat en els últims anys cap a una via potent que articuli la connexió dels municipis de la segona corona, amb trams subterranis per minimitzar-ne l'impacte ecològic. El director gerent de la Cambra de Terrassa, Josep Prats, va reclamar «la determinació política» perquè el traçat es consolidi fins a Granollers. Foment farà públic aviat –potser avui se sabrà quan– l'estudi informatiu fins a Sabadell.
I per l'enllaç provisional
Ahir, el diputat de CiU Pere Macias va criticar també la inauguració «coixa», per la inexistència de l'enllaç amb la C-16 a Viladecavalls i el final del tram terrassenc en una carretera estreta de revolts on l'encreuament de dos camions articulats és feixuc.
