L'autopista elèctrica de ponent afecta dos espais protegits i un de fauna prioritària
La Generalitat encara no s'ha pronunciat, mentre que alcaldes i consell comarcal del Pallars Jussà s'oposen a la MAT
REE ha enviat als ajuntaments i als governs català i aragonès una sèrie de rutes alternatives per la línia de molt alta tensió (MAT) entre Penyalba i Isona. El tram que afecta Catalunya (Montsó-Isona), ho fa pel corredor de la localitat ribagorçana del Pont de Montanyana, i evita d'entrar de ple al pla especial d'interès natural (PEIN) de la serra del Montsec i el PEIN de la Terreta-serra de Sant Gervàs. Però, tot i així, no evita tocar una part d'aquests PEIN i altres àrees protegides.
Així, la línia de 400kV entraria en territori català travessant el riu Noguera Ribagorçana per dos punts alternatius. El que se situa més al sud es troba al començament del paratge del congost de Mont-rebei, i és dins la zona del PEIN de la serra del Montsec. Més endavant, un dels ramals proposats passaria just per damunt d'una àrea que la Generalitat ha declarat zona d'hàbitat prioritari, a Collatrava.
El creuament del riu Noguera Pallaresa també és conflictiu. REE proposa travessar-lo per dos punts. Tots dos, però, són dintre el PEIN serra del Montsec, a més de l'àrea declarada com a zona humida de la cua del pantà de Terradets i zona d'especial protecció d'aus (ZEPA) serra del Montsec, Sant Mamet i la Mitjana.
Les diverses alternatives de la línia en territori català voregen, a més, tres zones declarades d'interès geològic per la Generalitat. A més, tot el territori afectat és zona de protecció de la reintroducció del trencalòs.
Subestació a un quilòmetre del poble
Un altre punt conflictiu de la MAT de ponent en territori català és la situació de la subestació elèctrica d'Isona. Aquesta subestació connectarà la nova línia de 400 kV Penyalba-Montsó-Isona amb la línnea existent de 400 kV de Sallent-Calders-Sentmenat i les línies de 220 kV Pont de Suert-Abrera i Pobla de Segur-Rubí. REE proposa construir la subestació en uns terrenys situats a l'entrada del poble de Figuerola d'Orcau, en dues alternatives: la primera, la subestació queda a tres quilòmetres de la població. La segona, la subestació queda a tan sols un quilòmetre.
Fora del territori administrat per la Generalitat, els traçats proposats per REE també han despertat recels. A la Franja de Ponent, REE proposa quatre traçats alternatius: per Calassanya, pel sud de Jusseu, per Benavarri i Tolba i per Graus i Lasquarri. La línia aprofitaria, a més, les torres d'alta tensió que es van aixecar fa uns deu anys fins a Graus per la construcció d'una MAT transpirinenca entre Castellnou i la localitat occitana de Casarilh. Aquella MAT es va descartar quan es va optar per la de Bescanó, a les comarques gironines.
La resta de la MAT plantejada per Red Eléctrica uneix Penyalba i Montsó, i aprofita les torres que es van construir per la fallida línia a Casarilh. Les torres, en desús, estan plenes de nius de cigonya, que s'hauran de treure si finalment es posa en marxa la línia. Entre Penyalba i la central tèrmica Aragó, a la localitat de Castellnou, ja hi ha una línia de 400 kV que es va posar en marxar per donar servei al TAV.
Una teranyina de línies d'alta tensió
La nova MAT, a més d'afectar en algun punt paratges protegits, afegeix un nou impacte paisatgístic al Pallars, que ja té una extensa xarxa de torres elèctriques travessant el territori. «En un corredor de poc més de cinc quilòmetres ens passen 7 línies elèctriques, i amb la que volen fer ara, en seran 8», es queixa l'alcalde d'Isona i Conca Dellà, Antoni Grasa. Hi ha una línia de molt alta tensió que va de les centrals hidràuliques de Sallent i l'estany Gento a Sentmenat, al Vallès Occidental. Durant dècades, aquesta línia ha estat la principal font d'abastament energètic de l'àrea de Barcelona. Una altra línia va fins a Rubí, i una de 220 kV baixa cap al sud fins a la central nuclear d'Ascó.
Una línia antiga, de més de 80 anys, travessa el Pallars provinent dels Pirineus aragonesos i en direcció Terrassa. És de 110 kV i, per tant, avui té un ús residual. Aquesta línia és la que ha fet aixecar la veu d'alguns alcaldes del Pallars, que plantegen per què cal fer una nova línia si es pot reaprofitar dotant-la de més potència i evitar, així, construir torres noves i malmetre més el paisatge.