El Consell Comarcal del Jussà presenta al govern espanyol un informe contrari a la MAT del Pallars

El Consell Comarcal del Pallars Jussà ha presentat al govern espanyol un informe contrari a la petició d’autorització administrativa prèvia i declaració d’impacte ambiental de la línia aèria de molt alta tensió (MAT) que Forestalia ha projectat. Es tracta d’una línia de 400.000 kV i de 26 km, que ha d’unir Laluenga (Aragó) i Isona (Pallars Jussà), mitjançant 56 torres d’uns 70 metres d’alçada.

En aquest document de 34 pàgines s’hi expliciten les incoherències detectades, la manca d’anàlisis territorial i les afectacions que s’hi plantegen. El document inclou fins a 33 al·legacions basades en les deficiències tècniques i de planificació que recull, així com les afectacions ambientals i patrimonials que suposaria.

Aquest document ha estat la base sobre la qual els ajuntaments han estructurat les seves al·legacions i s’ha elaborat des dels serveis tècnics del Consell Comarcal que presta servei a 3 dels 4 municipis afectats. Un informe doncs, fruit de l’anàlisi dels tècnics que inclou conclusions de treballs externs contractats concertadament pels municipis.

Entre les al·legacions presentades destaca la petició de nul·litat en la tramitació per defecte de comunicació al Geoparc Orígens com a persona interessada. També argumenta que no està justificada l’elecció de la subestació d’Isona com a punt de connexió a la xarxa elèctrica.

El document argumenta que s’ha de partir de la base que la contribució de la comarca del Pallars Jussà i per tant del Geoparc Origens amb la implantació i desenvolupament de la xarxa de transport d’energia elèctrica de línies de transport –primari i secundari– ha estat significativa durant tots aquests anys.

Segons l’informe del Consell Comarcal, el promotor de la MAT del Pallars planteja una iniciativa que concentra els beneficis del projecte a Aragó (generació) i concentra els perjudicis a la comarca del Pallars Jussà (evacuació) i posa de manifesta l’absència d’informació del promotor cap al territori.

Un apartat del document enumera impactes negatius sobre el patrimoni geològic i paleontològic, el cultural, el paisatgístic i l’agrari.