Arran de masos, torres i una ermita romànica
El traçat proposat per Foment discorre evitant els nuclis més densament poblats en un territori –sobretot entre Palau-solità, Lliçà i Santa Eulàlia de Ronçana– minat d'urbanitzacions en les dècades dels setanta i vuitanta. El recurs dels espais lliures, però, fa que el traçat passi arran de molts masos i conreus de cereal. A Palau-solità, per exemple, respecta la Torre Marimon –la majestuosa granja modernista que funciona com a seu de l'Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA)–, però passarà a tocar de can Pujol, un mas antic situat uns tres-cents metres cap al sud. I no gaire lluny d'una altra masia vella, can Tarragona.
Els veïns de l'extrem nord de la urbanització Can Falguera veuran, segons els plànols, que l'autovia travessarà pel mig el bosc que ara poden contemplar. I després de passar a una distància prudencial de l'antiga parròquia de Sant Esteve de Palaudàries, el traçat tornarà a acostar-se força a una altra urbanització, Ca n'Artigues, ja al terme municipal de Lliçà d'Amunt.
Però l'edificació que sortiria més malparada en aquest subtram, segons la proposta, és l'ermita romànica de Santa Justa, a prop del límit del terme entre Lliçà d'Amunt i Canovelles. Els plànols pinten la traça a vint metres escassos de l'edifici, documentat l'any 1101 i on fa poc més d'un any la Campanya Contra el Quart Cinturó va organitzar una de les darreres mostres d'oposició a l'autovia.
