Dèficit de 12.383 milions
Són els diners que l’Estat deu a Catalunya en infraestructures per la disposició de l’Estatut, segons el govern
El ministeri explica ara que el 2021 es van executar 700 milions, la xifra més elevada de totes les comunitats
Generalitat i Estat parlen llengües diferents pel que fa a les infraestructures. Si no havia quedat clar des dels enfrontaments per l’aeroport del Prat, Rodalies o recentment la B-40, ahir els secretaris generals de Territori i del ministeri compareixien davant dels mitjans amb guions contraposats després de la subcomissió bilateral d’infraestructures: el govern, a l’atac, i el ministeri, en defensa pròpia. Cap acord ni concreció compartits almenys en les explicacions públiques.
El secretari general de la Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori, Ricard Font, va reclamar a l’Estat inversions i transferències de diners per valor de 12.383 milions, la xifra a què ascendeix, segons el govern, el dèficit en infraestructures de l’Estat a Catalunya arran dels compromisos de la disposició addicional tercera de l’Estatut del 2006. La disposició establia que l’Estat invertiria cada any al país en infraestructures el percentatge corresponent al pes del PIB català, entre el 18% i el 19%. Acompanyat de la secretària general del Departament de la Presidència, Núria Cuenca, i del secretari general d’Economia i Finances, Jordi Cabrafiga, Font va desglossar les xifres d’aquest dèficit després de recordar que l’addicional tercera era el reconeixement explícit de l’Estat de la seva existència i el compromís signat de revertir-lo.
La inversió es va complir el primer any, el 2007, però ja no el 2008 per una sentència judicial, però finalment l’Estat pagarà els 759 milions d’aquell any en quatre exercicis des del 2021 fins al 2024 –aquesta és una de les poques coses en què ahir es mostraven d’acord els dos governs–. El compromís no es va executar cap any més –cal recordar que la crisi va fer caure les finances de totes les administracions– i ahir Font anunciava que són 3.000 milions pendents del 2009 al 2013. Des del 2014 fins al 2021 el Departament de la Vicepresidència calcula que s’haurien d’haver invertit 15.000 milions, dels quals se n’han executat 6.000. Això serien 9.000 de dèficit, que Font reclama en inversió. Aquells 3.000 pendents del període 2009-2013 el govern els reclama per la via d’una compensació econòmica.
El secretari general d’Infraestructures del Ministeri de Transports (Mitma), Xavier Flores, considerava que aquests càlculs es feien pel broc gros i sense basar-los en projectes concrets. El responsable ministerial recorda que el càlcul del govern català està fet a partir de xifres de dèficit hipotètic –“com que no m’has pagat això, doncs em dones allò”–, però no estan basats en projectes concrets no executats.
De fet, el motiu de la reunió era l’explicació que el govern espanyol havia de donar al català sobre el baix nivell d’execució de la inversió prevista en el pressupost de l’Estat del 2021. I Flores va afirmar que la baixa xifra del 36% de compliment que ha generat indignació a Catalunya no es correspon amb la realitat de l’obra feta en tractar-se d’una xifra comptable que inclou variants, com ara les reclamacions patrimonials per les autopistes radials de Madrid, reserves de crèdit o d’altres que no es corresponen amb l’obra feta. Tot i admetre que el 36% és un percentatge baix que volen corregir, Flores assegura que Catalunya va ser el 2021 precisament la comunitat on es va acabar i certificar més obra, al voltant de 700 milions. I posava un exemple: segons el document polèmic, Adif AV només va invertir 22 milions a la Sagrera. Flores explica que s’hi van executar 92 milions, però la comptabilitat no els recull “per una provisió de fons” a què obligava un procés judicial a la Sagrera i a Girona. Flores accepta que el ritme d’execució es pot millorar però demana rigor: “Aquests números també s’han de fer. Els catalans mereixem una anàlisi més complexa.”